Taurons cocaïnòmans, gegants, amb sis caps... Els esquals infesten el cinema

BarcelonaPer als taurons del cinema, l’estiu és temporada de caça. Les platges plenes de banyistes són un esquer irresistible per al devorador marí més temut –immerescudament, segons els experts–, que des de l'estrena de Tauró (1975) ha freqüentat la cartellera estiuenca. Aquest divendres arriba Megalodón 2: La fosa, seqüela de l’èxit sorpresa del 2018 que torna a enfrontar Jason Statham a taurons gegants prehistòrics i altres monstres marins, aquest cop sota la inesperada batuta del cineasta de culte Ben Wheatley, el del thriller esotèric Kill list, la comèdia homicida Turistes o l’adaptació de J.G. Ballard High-rise. Aprofitem per recordar les 10 classes de taurons que han freqüentat les pantalles.

El tauró per excel·lència

El Tauró de Steven Spielberg és el patró d’or del cinema de taurons, una extraordinària pel·lícula d’aventures i suspens que, a més, va recaptar una burrada de diners convertint-se en el primer blockbuster estiuenc de la història. El van copiar fins a l'avorriment, començant per Universal, que va produir tres seqüeles: la segona de la saga, prou decent, i la quarta, famosa pel que deia un dels seus actors, Michael Caine: "No he vist la pel·lícula, però es veu que és terrible; en canvi, sí que he vist la casa que vaig comprar amb el que em van pagar, i és magnífica".

Taurons de sèrie B

L’èxit de Tauró no només va produir tres seqüeles sinó una legió de subproductes de sèrie B: El caçador de taurons, Tintorera!, Orca: la balena assassina... El millor va ser L’ultimo squalo (1982), del mestre de l’exploit italià Enzo G. Castellari, que calca la trama del film de Spielberg i, tot i uns efectes modestos, factura un film prou entretingut i d’esperit festiu i trash. Amb un morro que se'l trepitjava, el distribuïdor José Frade va estrenar-la a Espanya com a Tauró 3, fent-la passar per seqüela oficial del film de Spielberg.

Taurons de sèrie Z

Si Tauró 3 és el gran exploit de taurons de sèrie B, Sharknado (2013) seria l’equivalent de sèrie Z, un despropòsit del gènere tan dolent que és bo sobre un tornado de taurons que arrasa Los Angeles. L’èxit inesperat va donar peu a cinc entregues més i una febre de sharksploitation que es va traduir en dotzenes de subproductes amb conceptes meravellosament delirants. Només cal veure els títols: Megashark vs. Crocosaurus, Sharktopus, Attack of the two headed shark i les seqüeles amb taurons de tres, cinc i sis caps –però no de quatre. Per què? Misteris de la sèrie Z–, Zombie shark i, en la línia de l’ós cocaïnòman de Cocaine bear, no podia faltar Cocaine shark.

Taurons gegants

L’últim que t’esperes d’una pel·lícula sobre taurons gegants prehistòrics és que sigui una adaptació literària, però així és: Megalodón (2018) trasllada al cinema Meg, de Steve Alten. El protagonista és un especialista en rescats subaquàtics (Statham) enfrontat al tauró gegantí descobert per un grup de científics que exploraven una fossa marina. De tan desvergonyida, aquesta barreja de Tauró, Jurassic Park i Fast & Furious acaba resultant simpàtica.

Taurons basats en fets reals

L’escena més recordada del Tauró de Spielberg és aquella on Quint explica a Brody i Hooper que va ser un dels mariners del USS Indianapolis que, després del seu naufragi durant la Segona Guerra Mundial, van quedar a la deriva durant dies mentre els taurons se’ls anaven cruspint. Homes de valor (2016), amb Nicolas Cage de protagonista, recrea aquella tragèdia real.

Taurons amb segell català

Una de les millors pel·lícules de taurons de l’última dècada té director català: Jaume Collet-Serra dirigeix amb nervi Infern blau (2016), un thriller extrem de supervivència gairebé amb dos únics personatges: una Blake Lively a la recerca d’onades en una platja solitària de Mèxic i el tauró assassí que es cruspeix surfistes com si fossin les olives del vermut. Absorbent, tensa i eficaç.

Taurons pioners

Steven Spielberg encara no havia nascut quan Howard Hawks va dirigir Past de taurons (1932), un còctel d’aventures, tensió i melodrama romàntic amb Edward G. Robinson fent de tonyinaire portuguès a qui els taurons van arrencar una mà. Les escenes d’acció, rodades amb taurons reals, tenen un nervi extraordinari.

Taurons transgènics

Només per atrevir-se a despatxar un dels protagonistes durant l’inevitable discurs motivacional, Deep blue sea (1999) ja mereix estar a la llista. Va ser una de les primeres pel·lícules amb taurons digitals i va introduir la idea dels taurons modificats genèticament per ser més ràpids i intel·ligents. L’ambientació tancada en un laboratori subaquàtic afegeix un toc d’Alien a la cinta.

Taurons minimalistes

Open water (2003) es va rodar amb menys diners que un exploit de The Asylum però amb molt més enginy i imaginació. En aquesta història d’un matrimoni de submarinistes abandonats per error en alta mar els taurons gairebé no apareixen, però no te’ls pots treure del cap. Rodada amb càmeres digitals de l’època, la van definir com el The Blair witch project dels taurons.

Taurons desubicats

Abans de Sharknado, un film més seriós (no és difícil) ja va jugar a traslladar les dinàmiques del cinema de taurons a un escenari urbà. L’australiana Bait (2012) tanca als baixos d’un supermercat inundat els supervivents d’un tsunami i un gran tauró blanc arrossegat per l’aigua. La diversió i la sang estan garantides.