Tadeu Jones torna als cinemes a la recerca de la taquilla

BarcelonaUna escena d’acció dins una piràmide maia. Una altra en un museu de Chicago. Encara una més a París, amb dues mòmies, i d’allà a Egipte per resoldre enigmes i combatre malediccions. La pel·lícula d’animació Tadeu Jones 3. La taula maragda, que aquest divendres arriba als cinemes també en versió doblada al català, avança amb un ritme trepidant, com el cinema d’aventures que pren com a referent aquesta franquícia creada pel cineasta Enrique Gato (Valladolid, 1977). “Per dir-ho ras i curt, aquestes pel·lícules són una barreja entre el cinema clàssic d’aventures i el còmic tradicional espanyol. Hi ha molt de Mortadel·lo i Filemó i de Super Llopis, però també de Steven Spielberg, George Lucas i Robert Zemeckis, del cinema que van fer als anys 80”, explica Gato.

Tadeu Jones es va convertir en tot un fenomen comercial de l’animació espanyola quan la primera pel·lícula, estrenada el 2012, va recaptar 60 milions d’euros arreu del món. “A la Xina va tenir una estrena espectacular a més de 2.000 sales”, recorda Gato. Repetir aquelles xifres de recaptació als cinemes no és fàcil, sobretot des de la consolidació de les plataformes de streaming, però Paramount ha reforçat “l’aposta”. La segona part es va distribuir a més de 30 països, i ara la tercera s’estrenarà a més de 40. “Amb l’animació estàs condemnat, entre cometes, a haver de moure-la internacionalment perquè no es pot finançar una pel·lícula d’aquesta mida només per a Espanya”, explica el director sobre un film que té un pressupost de més d’11 milions d’euros. Aquesta perspectiva internacional arriba a detalls com ara les veus dels personatges, que primer s’enregistren en anglès.

Tadeu, l’etern aprenent d’arqueòleg que malda per protagonitzar un gran descobriment, persegueix aquesta vegada la taula maragda, un element màgic capaç de despertar forces obscures i que és pretès per Victoria, la responsable d’un programa esotèric de l’estil de Cuarto Milenio. No hi falten personatges com l’arqueòloga Sara i la mòmia inca, i se n’hi afegeixen de nous com una segona mòmia, la d’una faraona oblidada.

Com en les entregues anteriors, Tadeu embolica la troca més del que voldria i arrossega els companys a una aventura incerta. Paral·lelament, es debat entre la satisfacció íntima per la feina ben feta i la frustració per no poder aconseguir el reconeixement públic. “La sensació de falta de reconeixement és el tema central de la pel·lícula. Tots els personatges en parlen. Ens ha passat a tots alguna vegada, que hem vist com tenia reconeixen gent que no el mereixia, o que no el mereixia tant com tu. Però no pots valorar-te només pel que els altres pensin de tu. Aquest és el missatge que va viatjant amb la pel·lícula”, assegura Gato.

Evidentment, el missatge no aclapara en una pel·lícula d’acció i humor que reivindica un “cinema familiar de debò”. “Sense perdre el públic infantil, hem anat tendint cap a un llenguatge que interpel·li tant els adults com les criatures –diu–. Es tracta d’equilibrar tant com sigui possible aquestes dues capes de lectura perquè puguem parlar amb propietat de cinema familiar”. Aquí és on intervenen els guionistes Josep Gatell i Manuel Burque, que s’estrenen a la franquícia aportant-hi “un punt de vista més fresc”.

L’evolució de l’animació

En els deu anys que han passat des del primer llargmetratge de Tadeu Jones, l’animació “ha evolucionat una barbaritat”. “Es nota moltíssim en les eines, que cada cop són millors i et permeten fer més coses, però el que més ha canviat, especialment a Espanya, és el nivell de professionalització: cada vegada hi ha gent més ben formada –diu Gato–. Amb les primeres pel·lícules ho passàvem molt malament perquè costava trobar gent que dominés totes les àrees de desenvolupament i que fossin productius des del principi, que és el que vols quan contractes un professional. El nivell ha crescut molt en els últims anys, i això es nota en el sector”.