'Sweet country', racisme a les planícies australianes
Donant forma a una èpica continguda i expressant-se a través d’uns diàlegs força explicatius, Sweet country, del cineasta aborigen australià Warwick Thornton, utilitza els recognoscibles codis del western per reflexionar sobre la supurant ferida que el racisme i la violència han infligit sobre la (per a nosaltres, desconeguda) història de la nació oceànica. Un llegat de sang que aquest film preciosista explora combinant el gust per l’aventura –un dels episodis més inspirats funciona com un àrid western itinerant– i, alhora, una certa tendència a l’estasi, quan la pel·lícula analitza els intents d’un home blanc –hereu del James Stewart de L'home que va matar Liberty Valance de John Ford– per instaurar el germen de la civilització en un territori tocat per la barbàrie.
De la mà d’una interessant col·lecció de malvats i antiherois (amb el sempre eficient Sam Neill en la pell d’un noble capellà), Sweet country treu partit de les imponents planícies australianes per proposar un exercici de restitució ètnica i cinematogràfica. La idea és revisar Centaures del desert, també de Ford, però adoptant com a perspectiva central la figura de l’indi i la seva fugida d’un home blanc que encarna un brutal esperit genocida. Una visió moral del passat que connecta amb la realitat del món actual, tristament tocada pels prejudicis i la intolerància.
