El moment més vergonyós de la història de 'Star Wars'

SitgesDurant anys, va ser una mena de llegenda urbana entre els fans de Star Wars. Molts desconeixien la seva existència, i els pocs que l'havien vist exhibien el seu coneixement com una medalla que distingia els veritables aficionats de la saga de la resta. L'especial televisiu de Star Wars es va veure un sol cop per televisió, el 17 de novembre del 1978 per la CBS, i no es va tornar a emetre mai més. Tampoc es va editar en VHS o DVD i, per descomptat, no està disponible en cap plataforma, però durant molts anys van circular còpies pirates del programa, tot i els esforços per evitar-ho de Lucasfilm. A la contraportada d'una de les edicions pirates figurava la següent cita de George Lucas: “Si tingués un martell i prou temps, em dedicaria a destruir totes les còpies de Star Wars holiday special”. El motiu és ben senzill: el programa és exageradament dolent. O, com deia Carrie Fisher, “tan i tan dolent que no és bo”.

Com és possible que una producció amb el segell de Star Wars sortís tan malament? Aquesta és una de les preguntes que intenta respondre el documental A disturbance in the Force, de Jeremy Coon i Steve Kozak, que es projecta al Festival de Sitges aquest dissabte. L'altre interrogant que es planteja sobre aquest capítol vergonyós de la franquícia és, directament, com és que George Lucas va permetre que es fes. En aquest sentit, cal entendre el context: Star Wars havia sigut l'èxit més espaterrant del 1977, i Lucas ja estava preparant L'imperi contraataca, que arribaria als cinemes el 1980. Però els executius de la Fox pensaven (en perspectiva, ingènuament) que els espectadors ja s'haurien oblidat de Star Wars en tres anys, i van pressionar Lucas per crear algun contingut ràpid –i més barat que una pel·lícula– per refrescar al públic el record de l'univers galàctic.

Un programa sense cap ni peus

Així va néixer Star Wars holiday special, un estrany xou de varietats amb cançons, dibuixos animats, artistes convidats, efectes especials de traca i una trama principal al voltant del retorn de Chewbacca al seu planeta per celebrar la festivitat del Dia de la Vida amb la seva família. La premissa, atribuïda al mateix Lucas, no tenia gaire sentit, sobretot perquè els wookiees no parlen cap llengua comprensible, així que prop de 10 minuts de l'especial són crits guturals entre criatures peludes. Però encara més xocants són els moments que protagonitzen estrelles de la televisió de l'època com Bea Arthur, la Dorothy de Las chicas de oro, que flirteja amb un alienígena a la cantina de Mos Eisley, o l'aparició del còmic Harvey Korman, que presenta transvestit un programa de cuina. Però el més surrealista és, segurament, el moment en què l'avi de la família wookiee utilitza un casc mental per visualitzar una mena de fantasia eròtica protagonitzada per la cantant Diahann Carroll.

El documental, que inclou alguns fragments del Holiday special, desgrana a través d'entrevistes amb experts de la saga, guionistes del programa, treballadors de Lucasfilm i celebritats geeks (Kevin Smith, Seth Green) com el problema de fons era el xoc absolut entre el primerenc univers Star Wars, amb una mitologia encara per acabar de definir, i la cultura de vodevil d'uns guionistes i productors televisius sense cap afinitat per la pel·lícula ni per la ciència-ficció. Sorprenentment, el programa va comptar fins i tot amb el repartiment original de la pel·lícula, que es feien creus d'haver de participar en el projecte. “Quan el vaig veure vaig pensar que era horrible, no entenia per què ho fèiem”, recorda Mark Hamill. La resposta la té Harrison Ford: “Estava al meu contracte, no podia fer-hi res”.

Fer públic el 'Holiday special'

Tanmateix, ara que Star Wars s'ha convertit en una franquícia d'entreteniment televisiu perfectament calculat de sèries sense ànima que espremen l'imaginari galàctic sense desviar-se un mil·límetre del cànon (amb alguna excepció), és refrescant pensar en un moment en què podien existir artefactes sense solta ni volta com aquest Holiday special, tan imperfectes i ridículs però alhora tan lliures i sorprenents. I, de fet, una part de l'especial ha sigut molt reivindicada: el segment que protagonitza Boba Fett, una animació “en un estil lleugerament Moebius” a la qual ret homenatge Jon Favreau en la sèrie El libro de Boba Fett. En qualsevol cas, el clam per rescatar l'especial de la cripta on està amagat és gairebé unànime entre els fans. I com diu Mark Hamill al documental, “ens mostra que tots som fal·libles i podem cometre errors”.