'La sombra de la ley', la convulsa Barcelona del 1921 a l'estil americà

¿Vols dir que durant l’anomenat pistolerisme dels anys vint, a Barcelona, els policies anaven vestits com si fossin al Chicago d’Al Capone i els intocables? Segons el responsable de vestuari de La sombra de la ley,sí. Una fantasmada. Entretinguda, però una fantasmada.

Això és, em temo, aquest film de gènere negre que explica els avatars d’una investigació policial a la Barcelona tempestuosa de l’anarquisme, la lluita sindical i els aldarulls socials del 1921 i empeltada fins al moll de l’os de tots i cada un dels vicis del cinema espanyol i les sèries espanyoles d’avui. I és que ara la ficció passa per la comercialitat i els cànons narratius vampiritzats del cine i les sèries americanes. La versemblança és que els personatges fumin molt –com a Mad men– i que parlin amb la veu enrogallada i el rostre sempre seriós com els models dels anuncis de colònies per a homes. Entre el festival d’encarcarament dels actors destaca un absolutament insuportable Ernesto Alterio.

I així es van perdent a poc a poc rastres d’autenticitat, intencions de construir una cinematografia amb personalitat autèntica i genuïna més enllà de la –segurament també necessària– capacitat de copiar esquemes i arquetips. És un tipus de cinema que pot funcionar i entretenir però que a aquestes altures de la repetició esdevé bastant buit, insubstancial i monòton.