'Sieranevada', una obra mestra
Sota la seva aparença d'austera crònica costumista d'una caòtica reunió familiar, Sieranevada, la nova pel·lícula de Cristi Puiu, autor de la magistral La mort del senyor Lazarescu, proposa un vertiginós viatge des de les aigües del cinema microscòpic –aquell que es recrea, detallista, en cada petit gest dels personatges– fins a la més ambiciosa cosmogonia fílmica. Aquest crític no recorda un altre film narratiu recent que hagi aconseguit abastar amb tanta claredat i poca afectació tantes àrees de la vida i el pensament (caldria imaginar, potser, L'arbre de la vida de Malick sense l'ímpetu transcendentalista): de la complexitat de les interaccions socials i familiars a la imbricació de la memòria personal i el curs de la Història, del qüestionament de la realitat al reconeixement de la omnipresència dels dogmes...
L'absurd s'imposa en els infructuosos intents d'un clan per asseure's a la taula per recordar el patriarca mort, com si una força esotèrica alimentés la disfuncionalitat d'aquesta tribu petitburgesa. Així, durant gairebé tres hores de pel·lícula, cada nou pla seqüència revela noves capes de la convulsa realitat d'una família tan excèntrica com qualsevol altra. Una incisiva radiografia sociocultural en la qual l'implacable Puiu dissecciona hostilitats amb la precisió de Haneke, juga amb les portes que s'obren i tanquen amb la clarividència de Lubitsch, i és capaç de desvelar secrets d'un matrimoni amb la intel·ligència i emotivitat de Bergman. D'això se'n diu una obra mestra.
