Serguei Loznitsa: “No podem repudiar la cultura russa”

PalmaPoc abans de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, el director de cinema ucraïnès Serguei Loznitsa acabava el documental Sobre la història natural de la destrucció, estrenat el mes de maig del 2022. És un film fet, únicament, a partir d’imatges d’arxiu de bombardejos dels països aliats a Berlín i altres capitals alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Les preguntes sobre les quals plana aquest documental són molt concretes: la població civil ha de ser un mitjà de guerra?, la destrucció massiva és justificable si es fa per un bé superior? “No hi he trobat resposta, però està clar que són més vigents que mai. Amb els mitjans tecnològics que hi ha ara, es podria fer la guerra sense matar gent. Rússia, però, està matant la població. Ho van fer els nazis i ho van fer els aliats durant la Segona Guerra Mundial. Aquest tipus de destrucció massiva contra la gent no és justificable mai amb cap fi”, considera Loznitsa.

No a la guerra, sí a la cultura

Ho ha deixat clar aquest dimarts durant la trobada amb la premsa amb motiu de la projecció del documental en el marc de l’Atlàntida Film Fest de Palma, que l'ha reconegut amb el premi Masters of Cinema: “Sempre està bé que et donin un premi, t’ajuda i t’anima a continuar fent feina”, deia. Al vespre, després de la projecció de la pel·lícula, se li va fer entrega del guardó.

La seva posició contra l’atac de Rússia a Ucraïna és ferma: “Al meu país hi ha un genocidi”, diu. Però Loznitsa és crític amb el boicot i bloqueig per part d’Ucraïna i bona part d’Europa a la cultura i particularment al cinema de Rússia. Ha vist com col·legues seus deixaven la càmera per anar a la guerra i avui són morts, una cosa que “costa de creure”. Ara bé, afegeix: “Per què hem de rebutjar cineastes com Viktor Kossakovski o Andrei Zviàguintsev? Són bona gent, sempre han denunciat el que estava passant a Rússia. No podem repudiar la cultura russa tan fàcilment, sempre existirà”, assegura. Aquesta contundent opinió va fer que l’expulsessin de l’Acadèmia de Cinema d’Ucraïna quan va començar la guerra.

Cinema per entendre-ho tot

Loznitsa farà una pel·lícula documental sobre la invasió de Rússia a Ucraïna. En aquest cas, res d’imatges d’arxiu: el rodatge el farà in situ i, tot i que està per veure com evoluciona la situació, podria arrancar al mes d’octubre. “Em demano quin tipus de situacions en la vida d’algú el converteixen en un criminal de guerra, m’interessa entendre d’on neix un genocidi com el que s’està patint al meu país”, comenta.

Durant la conversa ha mencionat una de les seves pel·lícules, Babi Yar. Context (2021), un documental sobre l’extermini de més de 30.000 jueus als afores de Kíiv l’any 1941 a mans dels nazis. Només els va costar tres dies prendre la ciutat mentre es dirigien cap a Moscou. “La gran diferència entre la guerra que patim aquests mesos i la del segle passat és que a Ucraïna els feixistes, ara, arriben des de l’est, mentre que fa 80 anys van venir des de l’oest”, diu Loznitsa. Aquest documental també està construït a partir de materials d’arxiu, i en la darrera part s’expliquen els processos contra els crims dels alemanys nazis.