Sebastian Stan, de superheroi de Marvel a "monstre desfigurat"

BarcelonaA les pel·lícules i sèries de l’univers Marvel, Sebastian Stan és el Soldat d’Hivern, un superheroi penedit del seu passat com a assassí del KGB, però a la pertorbadora A different man, produïda per l'estudi A24 i presentada aquest divendres en competició a la Berlinale, interpreta (magníficament) un personatge molt més fràgil i torturat: l’Edward és un actor que pateix neurofibromatosi, condició que li desfigura terriblement la cara. Els únics papers que troba són en vídeos educatius per ensenyar a tractar millor els companys de feina amb deformacions. Reclòs en la seva bombolla de frustració i soledat, veu passar la vida sense participar-hi, aliè a l’amor o l’amistat fins que una droga miraculosa el cura i, de sobte, s’obren per a ell les portes del sexe fàcil, el respecte i l’èxit professional.

Aaron Schimberg, el director d’aquesta tragicomèdia fosca i excèntrica, ha explicat a Berlín d’on ve el seu interès per les desfiguracions, tema que ja vertebrava el seu anterior film, Chained for life (2018): "Vaig néixer amb llavi leporí i fissura palatina, que és una mena de forat a la cara. Me’l van anar corregint amb els anys, fins a cert punt. Però les marques queden i tota la meva vida m’he preguntat fins a quin punt això m’ha definit, tant de cara als altres com per a mi mateix. O com seria haver nascut sense això i què passaria si un dia ho pogués arreglar del tot". A different man reflexiona sobre la idea de normalitat a través de la nova vida d’un Edward confós i encara frustrat, que s’obsessiona amb interpretar-se a ell mateix en l’obra que prepara una antiga veïna, una dramaturga que s’ha inspirat en la relació platònica que van tenir durant setmanes.

És en aquest punt que l’aparició d’Adam Pearson sacseja l’Edward i la pel·lícula: Pearson és un actor amb neurofibromatosi a la vida real que ja tenia un paper important a l’extraordinària Under the skin (2013), de Jonathan Glazer, i que a A different man interpreta l’Oswald, que un bon dia es deixa caure pel teatre i es fica a tothom a la butxaca amb el seu carisma i la seva simpatia. L’Edward, desconcertat, veu amenaçat el seu paper a l’obra i fins i tot la seva nova identitat: que l’Oswald sigui feliç amb una cara tan desfigurada, movent-se per la vida com un eslògan vivent sobre la bellesa interior, fa que es qüestioni a ell mateix i a la seva transformació.

Tocada pel negríssim sentit de l’humor de Todd Solondz i l’existencialisme crispat de Charlie Kaufman, la pel·lícula assenyala la incapacitat de les persones per canviar el que som. En el fons, Schimberg ens diu que el millor que podem fer és acceptar-nos com som i acceptar-nos com més aviat millor. Ja ho expressa un personatge secundari al principi del film, tot citant Lady Gaga, quan assegura que "tota la infelicitat ve de no acceptar el que hi ha". Tot i decaure en l’últim tram, A different man és una proposta prou estimulant, una història sobre la bellesa que no té por de ser monstruosa quan cal.