Ruben Östlund torna a guanyar la Palma d'Or amb la sàtira escatològica 'Triangle of sadness'

Enviat especial a CanesMichael Haneke i Bille August ja no són els únics cineastes que tenen en la seva filmografia dos títols consecutius amb la Palma d'Or. El suec Ruben Östlund ha guanyat aquest dissabte la seva segona Palma d'Or per Triangle of sadness, que s'afegeix a la que va guanyar el 2017 per la seva pel·lícula anterior, The square. Si aquell premi va causar una certa sorpresa, el d'aquesta edició es veia a venir des de la projecció del film, una de les més aplaudides i amb una quantitat de rialles poc habitual en un festival com Canes. “Teníem un objectiu: fer un gran espectacle i entretenir el públic, però també fer-lo pensar i discutir la pel·lícula després de veure-la –ha explicat Östlund al recollir el premi–. El que fa únic el cinema és que el veiem junts, així que necessitem crear experiències que la gent vulgui compartir”. I com va fer en la primera ocasió que va guanyar la Palma d'Or, ha demanat "un altre cop" al públic acompanyar-lo en un crit visceral de celebració i ràbia que ha tancat la gala.

Tanmateix, la pel·lícula del cineasta suec ha dividit la premsa des del primer moment entre els que elogien la incorrecció i ferocitat d'aquesta comèdia d'un grup de rics aïllats en la bombolla privilegiada d'un creuer de luxe i els que han assenyalat que el seu humor tira massa sovint de la paròdia fàcil i la broma gruixuda, deformant els seus personatges fins a la caricatura grotesca i mostrant nul·la empatia envers ells. Tot i això, la doble Palma d'Or el consagra com el cronista satíric més aclamat del cinema actual. I en qualsevol cas, cal reconèixer almenys la valentia del jurat a concedir el premi més prestigiós i solemne del món del cinema a una pel·lícula amb una escena d'una escatologia màxima: el festival de vòmits i diarrea en què acaba convertit un sopar de gala al creuer.

El segon premi en importància del jurat, el Gran Premi del Jurat, se l'han repartit una cineasta veterana i un director que tot just comença: Claire Denis per l'irregular però hipnòtic melodrama sobre un amor en fuga Stars at noon, i Lukas Dhont pel drama lacrimogen per excel·lència d'aquesta edició, la tràgica història d'amistat adolescent Close. El premi al millor director ha sigut per al coreà Park Chan-wook pel thriller Decision to leave, una potent actualització dels temes de Hitchcock filmada impecablement pel director d'Old boy. Corea del Sud també s'ha endut un dels premis més celebrats de la nit, el de millor actor per a l'immens intèrpret Song Kang-ho, que molts coneixen només per Paràsits però que està considerat un dels millors intèrprets del món. La del film de Kore-eda Broker no és la seva millor interpretació, però aquest premi s'ha d'entendre com un reconeixement a la carrera d'un actor que si hagués nascut a Nova Jersey, ja hauria guanyat tres Oscars.

El premi a la millor actriu l'ha guanyat la iraniana Zar Amir Ebrahimi; ella és el millor del maniqueu thriller iranià Holy spider d'Ali Abbasi. “És una pel·lícula sobre les dones –ha dit l'actriu al recollir-lo–. Està plena de cares, cossos, mans, peus, pits, sexe. Tot el que és impossible mostrar avui dia a l'Iran”. Les intrigues polítiques i religioses del thriller egipci Boy from heaven han merescut el premi al millor guió, mentre que el Premi del Jurat s'ha repartit entre la història d'amistat de Le otto montagne,de Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch, i el drama animalista Eo del veterà Jerzy Skolimowski, que ha dedicat la pel·lícula, un per un, als vuit burros que interpreten l'animal protagonista del film.

Excepcionalment, el jurat va concedir un premi especial pel 75è aniversari del festival als germans Dardenne pel drama social Tori et Lokita. I una curiositat final: en l'edició en què s'ha presentat el biopicElvis, la Càmera d'Or a la millor opera prima ha sigut per al debut com a directora de la neta del músic, Riley Keough, War pony, un drama sobre dos nois d'una reserva índia de Dakota del Sud codirigit amb Gina Gammell. D'Albert Serra, cap notícia al palmarès: la radicalitat de Pacifiction no ha seduït el jurat presidit per l'actor Vincent Lindon.