Plantejada com un calculat artefacte tragicòmic i sentimentalista, El viaje de sus vidas té com a principal atractiu el seu imponent duet protagonista: una Helen Mirren que sorprèn disfressant el seu fulgurant vitalisme sota l’aparença d’una anciana que lluita contra el càncer, i un Donald Sutherland que fa servir els seus eterns aires hedonistes per donar vida a un professor de literatura afectat d’Alzheimer. Una gens estranya parella que es llança a la carretera (en autocaravana) a la recerca de la llibertat perduda, en una impossible i romàntica cursa contra el temps.
Amb aquests ingredients –agafats d’una novel·la del nord-americà Michael Zadoorian que va esdevenir un bestseller a Itàlia–, no resulta difícil imaginar la gran comèdia que haurien pogut fer els germans Farrelly, els irreverents autors de Dos ximples molt ximples, experts en convertir les seves escatològiques road movies en afectuoses radiografies de la classe mitjana americana. Desgraciadament, el director italià Paolo Virzì (El capital humà) s’allunya de tota veritable transgressió còmica i es decanta per una narrativa basada en la negació de les conseqüències reals de les afeccions dels seus personatges. Per acabar-ho d’adobar, Virzì utilitza aquesta comicitat evasiva per reblanir el cor de l’espectador i després fustigar-lo amb fiblades de dramatisme lacrimogen.