‘Road house’, la primera pel·lícula d’Amazon enllestida gràcies a la IA?

BarcelonaA Road house (1989), la pel·lícula frontissa de Patrick Swayze entre l’èxit de Dirty dancing (1987) i el de Ghost (1990), l’actor interpretava un experimentat goril·la de bar que accepta l’encàrrec de posar ordre en el club més violent de la Nord-amèrica profunda, on els clients cada nit s’estomaquen de valent, s’encaren amb músics i cambrers i destrossen el local. Sembla apropiat, doncs, que el llançament del remake de Road house que estrena Amazon Prime aquest dijous estigui sent un sidral de cal Déu, amb acomiadaments, amenaces creuades, desmentiments i l’acusació d’haver utilitzat IA per acabar la pel·lícula durant l’aturada per la vaga dels actors. Ho té complicat, la pel·lícula, per superar la violència de la batussa que s’està produint rere les càmeres.

Tanmateix, el primer que sorprèn és la idea mateixa de fer un remake de Road house, que no va ser precisament un èxit, tot i assolir amb el pas dels anys cert estatus de culte. En el film original, rebatejat en l'estrena a Espanya sense sentit del ridícul com De profesión: duro, hi ha una apoteosi de la masculinitat tradicional difícil d’encaixar en la sensibilitat del 2024. Però aquesta és precisament la gràcia del primer Road house, on tot és tan passat de voltes que frega la paròdia (la vulgaritat dels clients, la sexualitat de les dones, la serenitat zen de Patrick Swayze) i, alhora, està narrat amb aquell pols ferm de les produccions de Joel Silver de l’època (Arma letal, Jungla de vidre) i un esperit de sèrie B clàssica que remet als westerns en què un pistoler a sou arribava a un territori sense llei a posar-hi ordre.

L’explicació del remake pot tenir a veure amb la reclamació sobre els drets de la història i personatges del primer Road house que el guionista original, R. Lance Hill, va fer el 2021 a l’oficina de copyright dels Estats Units. Per conservar els drets, l’estudi MGM (adquirit per Amazon aquell mateix any) havia d'estrenar un nou Road house abans de novembre del 2023, així que Amazon va accelerar la producció del remake amb Doug Liman com a director, Jake Gyllenhaal de protagonista i Silver novament com a productor, però la vaga dels actors va fer saltar pels aires el calendari previst. És llavors quan salten les primeres espurnes: a finals del 2023 Silver és acomiadat per, segons el gegant de l'streaming, "violència verbal" contra el personal d’Amazon; la versió de Silver, en canvi, situa el motiu en les protestes del productor per la utilització d’IA durant la vaga dels actors per replicar la veu d’alguns personatges i així completar la pel·lícula a temps. Una acusació que, aleshores, el guionista R. Lance Hill va incorporar a una nova denúncia contra MGM per incompliment de copyright que perseguia bloquejar l’estrena del nou Road house; l’estudi va negar les al·legacions de Hill assegurant que no hi havia "una unça de veritat" en elles.

Cinemes o 'streaming'?

Enmig de tot aquest drama, el director del remake, Doug Liman, va anunciar que no assistiria a la première de Road House al Festival South by Southwest ni promocionaria la pel·lícula com a protesta per la decisió d’Amazon d’estrenar la pel·lícula al portal de streaming, ignorant la seva reclamació (compartida per Silver) d’una estrena cinematogràfica convencional. En una carta oberta publicada a Indiewire, Liman va carregar contra Amazon per girar l’esquena a les sales de cinema i estrenar el film a Prime Video "per vendre més accessoris de lampisteria". I en un gir inesperat, el primer a respondre al J’accuse de Liman no va ser Amazon sinó el protagonista de Road house: Jake Gyllenhaal, que va assegurar que el film "sempre havia estat destinat a l’streaming". Variety va confirmar aquesta versió filtrant que Amazon havia ofert a Silver i Liman dues opcions, 60 milions per a una estrena en sales o 85 milions per estrenar en streaming, i que ells van triar els 85 milions.

Qui ha guanyat, doncs, la batalla legal? Com diu Dalton, el protagonista de Road house, tant a la versió de 1989 com al remake, "en una baralla, ningú guanya". La vigorèxica direcció de Liman va sobrada d’energia i dinamisme, però en l’esforç conscient –i potser necessari– de rebaixar la incorrecció de l’original s’ha perdut aquell encant barroer i naïf del film del 1989. I ni tan sols el carisma d’un Gyllenhaal hipermusculat a l'estil Southpaw pot resoldre el dilema que planteja un personatge que oscil·la entre l’empatia del goril·la que et trenca el braç a contracor (i després et porta en cotxe a l’hospital) i la fúria homicida d’un exlluitador de la UFC (Ultimate Fighting Championship). I pel que fa a la IA, sembla més plausible que es fes servir per escriure els diàlegs d'alguns secundaris que per replicar cap veu.