Crítica de cinema
Cinema08/02/2018

Res funciona en ‘15:17 Tren a París', la nova pel·li de Clint Eastwood

Paula Arantzazu Ruiz

Què significa verdaderament ser un heroi? Aquesta qüestió travessa el cinema de Clint Eastwood, però en els seus últims films sembla que vol parlar-nos d’homes reals que amb les seves accions s’han convertit en models dels valors americans. Si a El franctirador s’aturava en Chris Kyle, un home que va batre rècords de morts com a franctirador, i a Sully en el pilot Chesley Sullenberger, que va salvar vides aterrant un avió al riu Hudson, ara ens explica la història de Spencer Stone, Alek Skarlatos i Anthony Sadler, tres joves que van detenir una massacre en el tren que uneix Amsterdam amb la capital francesa, i que en aquest llargmetratge s’interpreten a ells mateixos. ¿Era necessari que Eastwood posés en marxa aquest dispositiu més propi d’un cert cinema documental, com el que practica el cineasta Rithy Panh, per exemple?

Si 15:17 Tren a París no hagués sigut tan mal narrada -un pecat gravíssim del director de Sense perdó -, passaríem per alt les actuacions mediocres dels nois, però res funciona en aquest retalla i enganxa d’estils i formats: telefilm d’acció, catàleg turístic de l’Interrail, elogi militar... No sabem ben bé què és i cap a on va l’últim film d’Eastwood, i apostaríem que ell tampoc ho té massa clar. ¿I com respon, per cert, a la pregunta de l’heroïcitat? Atès el resultat, ser un heroi és defensar aquesta pel·lícula.

Cargando
No hay anuncios