La millor pel·lícula de l'any s'estrena al Festival de Locarno

Locarno (Suïssa)Més de 600 tombes jalonen la carretera que mena a la ciutat romanesa de Buzău, un recordatori luctuós de l'alta sinistralitat en aquesta via del país. A Do not expect too much from the end of the world el director Radu Jude insereix un muntatge amb una mostra de les moltes creus al cantó de l'asfalt que recorden aquests morts per accident de trànsit, mentre que la protagonista del film, l'Angela (tremendíssima Ilinca Manolache), li explica la situació a la seva cap austríaca, Doris Goethe (Nina Hoss), mentre la condueix a l'hotel. El trànsit a Bucarest és un infern en què s'endinsa cada dia l'Angela, assistent de producció i conductora d'Uber, per treballar des de primera hora del matí a última de la nit. En aquesta intensa road movie urbana amb el ritme hiperestimulat d'una múltiple jornada de feina que no s'acaba mai, Radu Jude confirma i amplia moltes de les inquietuds temàtiques i estètiques ja presents a la magnífica Un clau desafortunat o porno boig, guanyadora de l'Ós d'Or a Berlín fa un parell d'anys.

Acompanyem l'Angela al llarg d'un dia en què es dedica a enregistrar participants en un càsting per a un anunci corporatiu sobre la prevenció de riscos laborals. Entre visita i visita a persones que han patit greus accidents a la feina, porta sa mare al cementiri abans que expropiïn la zona on són enterrats els avis, i enregistra vídeos com a Bobita, la seva personalitat a YouTube, una paròdia dels fans d'Andrew Tate que triomfen a les plataformes amb la seva xerrameca ultramasclista. Com és recurrent en el cinema romanès, el director retrata la situació al caire del col·lapse del seu país tot traçant una continuïtat amb el passat recent. Intercala l'itinerari de l'Angela amb fragments d'Angela merge mai departe (Lucian Bratu), una pel·lícula de principis dels anys vuitanta sobre una dona taxista a la capital romanesa, per mostrar fins a quin punt han canviat o no les coses tant a la ciutat com en la violència cap a les dones en un territori, el de la conducció, encara tan marcat per l'agressivitat masculina. També recorda així la Bucarest enderrocada a les ordres de Nicolae Ceaușescu per construir el seu faraònic palau presidencial. Jude mostra igualment el vincle de capitalisme colonial que països rics com Àustria forgen amb Romania, que es fa palès sobretot en la segona part del film, quan el moviment continu s'atura per mostrar el rodatge de l'anunci publicitari sobre accidents a la feina.

Jude incorpora una capa d'humor estripat a una pel·lícula amb la complexitat analítica i estructural d'un assaig. El director mostra una capacitat astoradora per combinar referències i registres dins d'un espectre variadíssim en què conviuen les cites a Robert Louis Stevenson i Thomas Bernhard amb el llenguatge procaç de certs youtubers, i l'homenatge a Uwe Boll (que apareix interpretant-se a ell mateix), el cineasta alemany conegut per reptar a combats de boxa els crítics que destrossen les seves pel·lícules.

No hi ha escapada possible d'Israel

Tot i que el Festival de Locarno tot just va engegar aquest dijous, costa imaginar que vegem una candidata millor que Do not expect too much from the end of the world per endur-se el Lleopard d'Or. I això que ens trobem davant d'una de les millors edicions del certamen suïs. A concurs també s'ha presentat The vanishing soldier, segon llargmetratge de Dani Rosenberg on ens trobem igualment amb un protagonista en moviment constant. En aquest cas, un jove israelià que fuig de l'exèrcit en plena ofensiva a Gaza amb l'objectiu de veure la xicota abans que ella marxi cap al Canadà. Les forces armades interpreten la seva absència no com una deserció sinó com un segrest per part dels palestins, cosa que complica l'escenari per al noi, que descobreix que a Israel ni tan sols fugir és possible.