'En tránsito', una qüestió de fantasmes
Christian Petzold no ha fet (encara) cap pel·lícula de terror, però la seva filmografia està plena de fantasmes, d'ens que pertanyen al passat però que es fan presents de manera desfigurada. A 'En tránsito', l'espectre és doble. D'una banda, tenim un escriptor que s'ha suïcidat i a qui un home fa reviure suplantant-li la identitat. De l'altra, l'eco del feixisme, que brolla en una França ocupada per les tropes alemanyes però que els nostres ulls perceben no com una reconstrucció de mitjans del segle passat sinó, de manera clara i meridiana, com a actual. La mateixa que, per exemple, trepitgen avui els refugiats sirians.
En adaptar la novel·la d'Anna Seghers 'Transit', publicada el 1944, Petzold opta per una estratègia dramatúrgica freqüent en les arts escèniques: vestir un text històric amb roba contemporània, cosa que crea una estranyesa i un distanciament cronològic. Despullat d'evocació historicista, l'esquiu melodrama que planteja 'En tránsito' respira només l'angoixa i el tedi del seu protagonista, el Georg (Franz Rogowski, cosí implosiu de Joaquin Phoenix i Vincent Gallo), que deambula per una Marsella convertida en purgatori, i jura amor etern a una dona (Paula Beer, ingènua i inassolible alhora) que continua esperant trobar el seu marit mort en tombar la cantonada. Ja ho dèiem: per a l'autor de 'Barbara' tot és una qüestió de fantasmes.
