Una cançó d'Antònia Font inspira el film inaugural de l'Atlàntida Film Fest

PalmaA l’inici de Quest, l’opera prima de la mallorquina Antonina Obrador que ha inaugurat aquest dilluns la tretzena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, s’hi explica una llegenda sobre una illa remota, una planta màgica i una cova on hi ha un llac. “Qui en beu l’aigua rep el perdó de tot el mal que hagi comès –s’hi diu–, però els que no han mirat enrere amb penediment, com més en beuen més set tenen i queden atrapats per sempre”. Amb aquest avís per a navegants, mai millor dit, s’obre la història d’un biòleg, el Lluc, interpretat per Enric Auquer, a qui no són ni l’illa ni la planta ni el llac els motius que el retenen atrapat. “És la història d’un home que se’n va sol a una illa a viure el seu dol –explica Auquer–. Fins aquí sembla senzill d’entendre. Tot canvia, però, quan hi arriba la seva germana i es crea una corba en la seva història i apareix la complexitat. Però la vida ja és això: interaccions que tot ho canvien, i també els cadàvers que vas deixant”.

La vida i la mort, i molt especialment l’escala de grisos que s’escampa entre aquests dos conceptes, conformen també un dels eixos argumentals que teixeixen una pel·lícula que, tanmateix, és més una experiència o una sensació que una història lineal. “Hi ha tota una feina d’estructura i plantejament de la pel·lícula –diu la directora, Antonina Obrador–, però la voluntat és que per sobre hi hagi una superfície ambigua on cadascú es pugui veure reflectit, sigui quina sigui la seva experiència vital”.

El protagonista, afegeix la cineasta, és “un home de pedra que, a base de tocs, es fa permeable a sentir i a connectar amb les seves emocions”, una qüestió que connecta directament amb un altre dels elements que de seguida van captar l’atenció de l'actor: la reflexió al voltant de la masculinitat. “El meu personatge tenia una premissa molt clara: era un científic, un home dogmàtic i empíric que busca l’evidència i que, en aquest cas, ha de veure com la rigidesa de la seva masculinitat s’ha de desconstruir: s’ha de permetre sentir i s’ha de permetre plorar”, relata Auquer, que vesteix una camiseta negra on destaca, en lletres blanques, el nom del grup de música d’un dels seus familiars.

“Dius tot això amb una camiseta que diu «L’enemic interior», Enric!”, observa entre rialles la coprotagonista de la pel·lícula, Laia Manzanares, que apunta que la feina d’interpretació que van fer amb el coach Isaac Alcayde va ser molt semblant a la que es realitza en les constel·lacions familiars. “Vàrem construir junts el passat dels protagonistes, el seu bagatge, i va ser una feina increïble, gairebé com constel·lar”, relata. Si hi ha un tercer protagonista a la pel·lícula és tot aquest passat que l’espectador potser només intuirà però que acaba ocupant i omplint el present d’un relat que es nodreix del realisme màgic en les seves profunditats, tant pel que fa a la imatge com, molt especialment, al so. La música, signada per Maria Arnal, confirma el punt de fantasia que va servir, també, d’element inicial de l’atmosfera que Quest aconsegueix generar.

“No sé si ho he explicat mai”, arrenca Antonina Obrador, la segona cineasta balear que ha rodat –en català– i estrenat un llargmetratge després de Marga Melià (Bittersweet days), “però tot va començar escoltant una cançó, una d’Antònia Font que diu «Retxes de sol travessen blaus marins, sabeu quina dic?»". I la resposta és un esclat, tant dels actors com del productor de la pel·lícula, que han reconegut immediatament la tonada de Batiscafo Katiuscas però que desconeixien per complet el vincle de la cançó amb la pel·lícula que estan a punt d’estrenar. Tots coincideixen que, d’una manera o l'altra, és fàcil observar el lligam temàtic i ambiental amb una cinta que, segons la directora, ha canviat molt a la sala d’edició. “Amb la muntadora, Estel Roman, ho hem reescrit tot i ha estat dolorós perquè hem canviat d’ordre moltes coses, però també hem hagut d’eliminar seqüències senceres”, explica Obrador, realitzadora amb experiència tant al món dels videoclips com en publicitat, “com una que férem amb tots dos al penya-segat… Algun dia l’empraré per fer qualque videoclip”, conclou amb un somriure. Qui sap si serà per a un tema d’Antònia Font.