Premis Gaudí: creix el cinema en català i la paritat de gènere

BarcelonaLa cursa dels Gaudí arrenca amb bones notícies per a la producció catalana: la primera fornada de pel·lícules rodades en pandèmia millora sensiblement les xifres dels dos anys anteriors. Els membres de l'Acadèmia del Cinema Català podran votar aquest any un total de 68 produccions, nou més que les 59 de l'any passat. La pujada és especialment notable en les categories de pel·lícules en llengua catalana, que passen de 6 a 9, i en la de pel·lícules en llengua no catalana, que van ser 17 l'any passat i 24 el 2022. La resta de categories (animació, telefilms, documentals) es mantenen més o menys estables, i només decreixen els curtmetratges: s'han seleccionat 11 de 61 inscrits pels 15 de 64 inscrits de l'any passat. D'aquestes 69 produccions sortiran les nominacions, que es donaran a conèixer el 14 de desembre.

L'augment dels llargmetratges en versió original catalana, categoria d'una fragilitat endèmica, no és l'única bona notícia relacionada amb la llengua. També ha crescut el pressupost mitjà de les pel·lícules en català, al voltant del milió d'euros (l'any passat era de 720.000 euros). N'hi ha una, Alcarràs, que supera els tres milions de pressupost, cinc més que estan entre els 500.000 euros i els 1,5 milions i set títols que no arriben al mig milió. La mitjana pressupostària dels 24 films en llengua no catalana, en canvi, és de 2 milions d'euros, el doble que la dels nou films en català. En qualsevol cas, els pressupostos del cinema català queden lluny de la mitjana europea de 3 milions d'euros, que només superen set dels 33 llargs de ficció.

Les diferències en el finançament del cinema català també s'expressen en clau de gènere: la mitjana de pressupostos dels films dirigits per dones és d'1,59 milions d'euros, xifra que s'ha incrementat respecte a la d'anys anteriors, però que encara està lluny dels 1,87 milions de mitjana dels films dirigits per homes. També ha millorat la presència de dones en la direcció i el guió de les produccions candidates (llargs, documentals, curts i telefilms), que ha crescut quatre punts percentuals, del 31,1% al 35%. I en el percentatge de dones productores la millora és encara més notable: del 30,7% del 2021 al 40% del 2022.

Candidats i noves categories

Revisant la llista de candidats desglossada per categories s'observa que, per Alcarràs, optaran a les nominacions a millors protagonistes el pare i la mare de la família Solé, Jordi Pujol Dolcet i Anna Otín, mentre que els dos adolescents de la família, Albert Bosch i Xènia Roset, optaran al Gaudí d'actor i actriu revelació, nova categoria a la qual també són candidats, entre d'altres, C. Tangana per Un año, una noche, la jove Carla Quílez per La maternal o Raphaëlle Pérez per Mi vacío y yo. A direcció novella, l'altra nova categoria d'aquesta edició, hi aspiren una bona colla de debutants: Mikel Gurrea per Suro, Héctor Claramunt per Escape room: La pel·lícula, Francesc Cuéllar per Jusqu'ici, tout va i Zaida Carmona per La amiga de mi amiga, etc.

En un any que, previsiblement, estarà dominat per Alcarràs, l'emoció està sobretot en categories com documental, on El sostre groc podria fer guanyar a Isabel Coixet el seu primer Gaudí. També estarà obert el Gaudí a pel·lícula en llengua no catalana, que inclou films seleccionats en grans festivals (Un año, una noche, Pacifiction, La maternal) però també èxits de taquilla com Los renglones torcidos de Dios. Una curiositat: la producció espanyola Cinco lobitos és una de les 10 pel·lícules europees que opten a la nominació, però els acadèmics no podran votar l'aclamada interpretació de la seva protagonista, Laia Costa, a causa de l'eliminació el 2021 de la norma que permetia ser candidats als actors catalans de produccions no catalanes. En qualsevol cas, l'única certesa de les nominacions que es coneixeran el 14 de desembre i de la gala que se celebrarà el 22 de gener –un altre cop a la Sala Oval del MNAC– és el Gaudí a millor film animat, que serà per a Tadeu Jones 3, l'únic candidat de la categoria.