El polèmic fenomen de taquilla cristià adorat per la dreta trumpista

BarcelonaÉs la història de l'èxit més inesperat del 2023. Sound of freedom, un thriller de pressupost modest sobre els esforços d'un agent de l'FBI per desarticular una xarxa de tràfic sexual de nens, s'ha colat entre les deu pel·lícules més taquilleres de l'any als Estats Units, superant títols com Indiana Jones 5 o Missió Impossible 7. I ho ha aconseguit després de ser rebutjat per Fox, Disney, Amazon i Netflix i d'estrenar-se amb el menyspreu o la indiferència quasi unànimes de la crítica. Entre les claus de l'èxit destaca una: el suport massiu del públic conservador nord-americà, de la dreta trumpista i de grupuscles com QAnon, que han vist en el film un reflex de les seves teories de la conspiració sobre la corrupció moral de les elits polítiques nord-americanes. Unes teories, de fet, amb les quals s'ha identificat públicament el protagonista de la pel·lícula, Jim Caviezel (La passió de Crist), famós pel seu fonamentalisme cristià.

Val a dir que els responsables de la pel·lícula, que s'estrena aquest dimecres 11 d'octubre, s'han distanciat sempre de les teories increïbles de QAnon, que a través de les xarxes alimenten controvèrsies sense cap base sobre un suposat boicot a Sound of freedom de Disney i de les cadenes de cinema. “Atribuir-nos vincles amb QAnon i les seves teories és ridícul”, afirma el director de la pel·lícula, Alejandro Monteverde, durant la seva visita recent a Barcelona. “El guió, que està basat en la història real de l'exagent de l'FBI Tim Ballard, es va començar a desenvolupar el 2015, es va escriure el 2017 i es va filmar el 2018. ¿Com havia de conèixer aquests grups de conspiració, si aleshores gairebé no existien?”. En aquest sentit, Monteverde també es desmarca de les declaracions pro-QAnon de Caviezel. “La gent oblida que un director contracta un actor, però no les seves opinions personals. Jo vaig treballar molt bé amb el Jim, va ser un gran professional. El que faci després en la seva vida privada i les opinions que tingui... Hi ha llibertat d'expressió, i no has d'estar d'acord amb una opinió per respectar-la. Però em sembla injust etiquetar una pel·lícula per culpa d'una opinió”, diu Monteverde.

Un "missatge especial"

Però si costa separar la pel·lícula de les opinions de Caviezel és segurament perquè, en un gest molt poc habitual, durant els crèdits finals de Sound of freedom l'actor reapareix en pantalla (però ja fora del personatge) com a portaveu dels productors per transmetre al públic un “missatge especial” que compara el film amb La cabana de l'oncle Tom i fa una crida al boca-orella perquè “la pel·lícula pot acabar amb el tràfic sexual de nens, però només si la veuen milions de persones”. A més, ofereix un codi QR perquè el públic compri entrades que després utilitzaran altres persones “en una situació financera difícil”.

Monteverde reconeix que el vídeo final de Caviezel no va ser idea seva, sinó de la companyia especialitzada en cinema cristià que distribueix la pel·lícula, Angel Studios. “Per a mi la pel·lícula s'acaba amb els crèdits finals –diu–. Però els inversors em van demanar un vot de confiança i jo vaig acceptar, perquè ells també van confiar en mi quan van comprar la pel·lícula, que feia quatre anys que estava en un calaix i estava quasi oblidada”. El director també admet que Caviezel fa una “afirmació atrevida” quan diu que el film pot aturar el tràfic sexual, però assenyala que la seva intenció era, sobretot, “conscienciar l'espectador sobre el mal del tràfic sexual de nens”.

Monteverde porta setmanes viatjant per diferents països per promocionar la pel·lícula, que ha tingut un bon funcionament comercial fora dels Estats Units, però lluny dels més de 170 milions de dòlars que ha recaptat al seu país. Amable i cordial en el tracte, el seu gest es crispa quan parla de la crítica, que ha massacrat la pel·lícula pel seu maniqueisme, l'ús pervers d'estereotips i un sentimentalisme que ofega qualsevol emoció genuïna. “El que em dol és la falta de professionalitat d'una part de la premsa, que treu conclusions sense parlar amb mi o sense ni tan sols veure la pel·lícula”, diu Monteverde, que assegura que no va veure venir la polèmica: “Jo pensava que la pel·lícula no cauria en mans d'aquesta divisió política en què vivim, perquè no conec ningú que estigui a favor del tràfic de persones o de l'abús infantil. La part positiva és la reacció del públic. I amb això em quedo, perquè la majoria de cineastes fem el cinema per a l'audiència”.