Pere Vall: "Només em falta sortir en un videoclip de Rosalía"

BarcelonaNo és actor, però ha aparegut en pel·lícules d’Agustí Villaronga, Cesc Gay, Javi Ruiz Caldera, Isaki Lacuesta, Clara Roquet i Neus Ballús. Pere Vall és periodista cinematogràfic, un dels millors del país –va ser cap de redacció de Fotogramas–, i també un gran dominador de l'art del cameo. La seva barba espessa es deixa veure en tantes pel·lícules, sèries o videoclips dels últims anys que, tot i que gairebé sempre fent d’extra, el seu currículum interpretatiu –prop de 120 títols– ja és més llarg que el de la majoria d'actors professionals.

La majoria de periodistes de cinema fugen dels rodatges i molts directors diuen que un rodatge és la cosa més avorrida del món. Per què t’agraden tant a tu?

— És que jo no crec que sigui avorrit. Pensa que només hi vaig un dia, sigui a fer entrevistes o a sortir a la pel·lícula. I per a mi és diversió, investigació, canvi de ritme, fusionar-te amb un grup de gent que no coneixes. Fins i tot quan vaig haver d’estar cinc dies al rodatge d’El monjo m’ho vaig passar bé perquè cada dia passaven coses diferents. Sortir del teu lloc habitual sempre provoca situacions curioses, preguntes i converses. Jo a mi ja em conec, el que m’interessa és conèixer coses diferents.

Quin va ser el teu primer cameo?

— Una pel·lícula d’Enric Alberich del 1991, Visions d’un estrany. Necessitaven gent per sortir d’un tren i uns quants ens hi vam apuntar.

I t'hi vas enganxar.

— M'hi vaig enganxar amb Salomón Shang, un director que de seguida et feia confiança i et donava set línies de diàleg o et demanava que insultessis Tony Corvillo amb diàlegs inventats. Amb ell vaig ser un proxeneta, un assetjador sexual... I em va donar molta llibertat i ganes de seguir actuant.

Quin cameo has gaudit més?

— La hija de un ladrón. L’ajudant de direcció va preguntar als figurants qui sabia ballar i vaig dir: «Jo!» No en tinc ni idea de ballar, però si deia que no em posarien a l’altra punta. Al final de l’escena ve l’ajudant i em diu: «Ostres, balles molt bé». Vaig confessar-li que no sabia ballar una merda i ell em va preguntar per què ho havia dit, doncs. I li vaig explicar que era un homenatge al meu pare. «Però el teu pare ballava?». I jo: «No, però era un catxondo».

I en algun cameo has patit?

— Patir no, però Sense sostre va ser molt dur i emocionant, perquè rodava amb persones sense llar, i jo a l'acabar marxaria a casa, però ells potser dormirien al ras. Ara, la majoria de cameos que faig són en comèdies.

El cameo més delirant?

— En una pel·lícula porno. Però només mirant, eh? Primer en vaig fer una de l’Erika Lust, així com eròtica. I després una que es va rodar al Semproniana de l’Ada Parellada. Aquesta sí que era explícita i els actors follaven. Jo era un dels convidats que anàvem passant per les taules, sucant una pastanaga en la salseta. Una experiència al·lucinant.

Et truquen per fer els cameos o t’ofereixes tu?

— Quan veig que comença un rodatge i conec els directors o els productors, els hi comento. Però de vegades és iniciativa seva, perquè els fa gràcia que hi surti.

Amb quins directors has treballat més?

— He fet tres o quatre coses amb Javier Ruiz Caldera, Cesc Gay, Salomón Shang, Santi Lapeira...

Rodar per als directors ha canviat la teva manera de relacionar-te amb ells?

— No. Quan arribo al rodatge la relació amb els directors ja existeix d’haver-me’ls trobat en festes o entrevistar-los, el cameo és la culminació de la relació. A Villaronga, per exemple, ja el coneixia, però l’altre dia vaig estar en la seva nova pel·lícula i per mi va ser una celebració de la vida, perquè l’Agustí havia estat molt malalt, però el vaig veure amb una energia que em va fer molt feliç.

Quins personatges acostumes a fer?

— Per algun motiu em toquen molts cambrers, i també el paio que està al darrere dels protagonistes mentre parlen. Leticia Dolera em va dir que em posava allà perquè se’m veiés més.

Cobres pels cameos?

— No, mai. Cedeixo els drets d’imatge i ja està. No em vull complicar la vida.

I et suposa algun problema escriure sobre pel·lícules en què has actuat?

— Home, intento no fer la crítica de la pel·lícula, però sí que faig entrevistes, reportatges o columnes.

Quantes pel·lícules tens pendents d’estrena?

— Un bon grapat. Modelo 77, La maternal, Mantícora, Girasoles silvestres, Historias para no contar, Asombrosa Elisa, La mesita del comedor, la sèrie Crímenes online, el telefilm Sis nits d’agost, Los amores pequeños i la nova de Villaronga, Loli Tormenta.

Hi ha algun cameo que t’agradaria especialment fer?

— M’agradaria molt sortir en un videoclip de Rosalía, només em falta això. I també en algun de Rigoberta Bandini, que en soc fan.