"El cinema no només es veu a la pantalla, també es pensa, es parla i es viu"

BarcelonaComença l’etapa de Pablo La Parra a la Filmoteca de Catalunya. El nou director de la institució ha presentat aquest divendres els grans eixos del seu projecte i ha avançat algunes de les iniciatives que introduirà en el funcionament del centre. Per desenvolupar la missió de protegir i conservar el patrimoni del cinema català, la Filmoteca crearà un "arxiu viu" per documentar el "moment històric de prestigi nacional i internacional de la nova generació de cineastes que estan transformant la cultura cinematogràfica del país", apunta La Parra. Serà un projecte pilot que vol arxivar "els documents i els processos creatius que les cineastes en actiu ja estan generant", diu, amb la idea de no esperar a la mort d’un cineasta "per començar a documentar el seu llegat".

El nou director també planteja una major "permeabilitat" de la Filmoteca que es traduirà en la introducció de comissariats externs i en la creació d’un programa de residències adreçades a creadors, investigadors, comissaris i documentalistes, entre altres perfils, tant nacionals com internacionals. "Dissenyarem un programa molt selectiu i amb una rotació molt gran de perfils", diu La Parra, que espera que els usuaris de les residències "dialoguin amb el ventall d'accions que es fan a la Filmoteca" per introduir en el centre "noves perspectives, tradicions professionals i cultures laborals". Un altre objectiu del seu mandat serà unificar el catàleg de la web de la Filmoteca per facilitar l’accés a tots els fons custodiats pel centre, així com l’expansió del repositori digital perquè inclogui les pel·lícules de l’arxiu, i no només els documents i publicacions.

Atenció a la diversitat, la sostenibilitat i la llengua

Sobre les línies generals del seu projecte, La Parra destaca la necessitat de posar en el centre "la idea de canvi i transformació, perquè aquesta és l’única constant de la història del cinema". El nou director també subratlla la importància d’atendre la diversitat ("especialment la de gènere", apunta), d’incorporar la perspectiva de sostenibilitat i cultivar "una nova cultura de l’organització basada en l’escolta i les cures". I, per descomptat, la Filmoteca continuarà posant l’èmfasi en el cinema, la llengua i la cultura catalana "des d’una dimensió de país irrenunciable" que es vol oficialitzar quan s’aprovi la llei que convertirà el centre en un equipament nacional, d’aplicació "imminent" segons la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

La Parra ha explicat que coneix bé la casa, ja que hi va treballar "moltíssimes hores" mentre preparava la seva tesi sobre el cinema militant i clandestí dels últims anys de la dictadura i la Transició: "Helena Lumbreras, Llorenç Soler, la Central del Curt, la Cooperativa Cinema Alternatiu... Van formar una xarxa de base que, durant una dictadura feixista, van lluitar per la llengua, per denunciar la injustícia i per fer cinema amb una gran escassetat de mitjans. Amb ells vaig aprendre que la cultura cinematogràfica desborda la pantalla: el cinema no només es veu, també es pensa, es parla i es viu, i té una capacitat de transformació de la realitat. I la meva vocació cinematogràfica té a veure amb no oblidar aquesta lliçó".