Michelle Yeoh, un Oscar amb fusta de superheroïna
La protagonista de 'Tot a la vegada a tot arreu', una de les gran triomfadores dels premis de Hollywood
BarcelonaEn una de les realitats paral·leles d'aquest multivers, una actriu malàisia d'origen xinès que va començar els anys 90 fent pel·lícules amb Jackie Chan i que de seguida es va convertir en la més gran estrella femenina d'acció del cinema de Hong Kong acaba de guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la inclassificable Tot a la vegada a tot arreu. No és un èxit menor: Michelle Yeoh (Ipoh, 1962) ha aconseguit un repte només comparable al d'Evelyn Wang, el seu ja icònic personatge a la pel·lícula dels Daniels. Si salvar l'univers d'una amenaça apocalíptica alhora que t'enfrontes amb Hisenda i restableixes la relació trencada amb la teva filla és una gesta només a l'abast d'una autèntica superheroïna, també ho és ser la primera guanyadora d'origen asiàtic en una categoria, la de millor actriu, que històricament ha obviat les actrius racialitzades (només Halle Berry l'havia obtingut abans que Yeoh).
Per a aquesta missió impossible es necessitava, doncs, la millor: una estrella amb fusta, aspecte i habilitats superheroiques. És a dir, Michelle Yeoh. Abans que a Hollywood li passés pel cap introduir la diversitat de gènere en les pel·lícules de superherois, Yeoh ja brillava com a protagonista, entre moltes altres cintes d'acció hongkongueses, de The heroic trio (Johnnie To, 1993), on tres guerreres amb superpoders (a Yeoh l'acompanyaven ni més ni menys que Maggie Cheung i Anita Mui) lluitaven amb un ens demoníac que segrestava nadons. Les set pieces d'acció orquestrades per To eren un prodigi coreogràfic en què Yeoh, Cheung i Mui volaven gràcilment per l'aire –gràcies a l'ús de cables i corrioles que després popularitzaria Tigre i drac (Ang Lee, 2000)–, perseguien malvats amb moto o esquivaven bales –¿devien haver vist les Wachowski The heroic trio abans de fer Matrix (1999)?–. Si en les seqüències de lluita Cheung i Mui eren filmades habitualment de manera fragmentada, Yeoh solia aparèixer de cos sencer, captada en plans generals que permetien l'exhibició dels seus dots físics.
Sense dobles en les escenes d'acció
Yeoh, que es va formar inicialment com a ballarina, era coneguda per no utilitzar mai dobles en les escenes d'acció, així com per la seva habilitat amb les arts marcials, on destacava tant per la seva flexibilitat com per la precisió dels seus moviments. No és estrany, doncs, que quan els responsables de la sèrie James Bond van decidir actualitzar-la col·locant al costat de Pierce Brosnan una noia Bond que pogués igualar (en aquest cas, superar) les proeses físiques de l'agent 007, la triessin a ella per protagonitzar El demà no mor mai (Roger Spottiswoode, 1997), la seva agredolça estrena al cinema de Hollywood, a la qual va seguir l'inesperat èxit de Tigre i drac, una actualització del tradicional gènere wuxia rodat íntegrament en mandarí.
Hi ha alguna cosa de totes aquestes múltiples vides, de totes aquestes diverses identitats de Michelle Yeoh (que en realitat es diu Yeoh Choo Kheng i que en els seus primers films es feia dir Michelle Khan) disseminades pel multivers, presents al personatge d'Evelyn de Tot a la vegada a tot arreu, un film que està construït al voltant del poder estel·lar de l'actriu, al voltant de les seves capacitats físiques i interpretatives. Només Michelle Yeoh pot aconseguir que sembli plausible, en un film que aposta fermament per la implausibilitat, que una mare i esposa de mitjana edat, d'origen xinès i propietària d'una bugaderia, es converteixi en una superheroïna capaç de rescatar-nos a tots d’aquest caos sense sentit que és la nostra existència.