A24, l’estudi independent que s’ha colat en la festa dels Oscars

BarcelonaHollywood celebra la matinada d’aquest dilluns la gala dels Oscars, una gran festa teòricament oberta a tot el cinema estrenat als Estats Units on, en la pràctica, el pastís dels premis sol repartir-se entre els grans estudis de Hollywood, unes majors que últimament han vist amenaçada la seva hegemonia per la irrupció de les plataformes streaming. El pols entre aquestes companyies i els estudis tradicionals ha sigut el rerefons de les últimes edicions dels Oscars, una lluita que l’any passat es va inclinar per primera vegada a favor de les plataformes gràcies a l’Oscar a millor pel·lícula per a CODA, d’Apple TV+.

Aquest any, tanmateix, s’ha colat en la festa dels Oscars un convidat inesperat: A24, una companyia independent de Nova York amb només una dècada de vida, és l’estudi que més nominacions acumula d’aquesta edició dels Oscars. Amb divuit nominacions, supera clarament Netflix (14), Warner (12), Walt Disney (10), Fox Searchlight (10), Paramount (9) i Universal (8). I encara més: A24 és el gran favorit a guanyar el premi a millor pel·lícula amb la comèdia de ciència-ficció Tot a la vegada a tot arreu, que suma onze nominacions als Oscars i porta 100 milions d’euros recaptats arreu del món, la xifra més alta en la curta història de l’estudi.

El més sorprenent és que no seria la primera vegada que A24 triomfa als Oscars: el 2016 van ser l’únic estudi que va guanyar premis per tres films diferents (millor actriu per Room, efectes visuals per Ex Machina i documental per Amy) i el 2017 es van endur en un gir de guió inesperat l’Oscar a millor pel·lícula pel drama indie Moonlight. A24 porta els mateixos anys que Netflix competint als Oscars i, tot i comptar amb molts menys recursos i acumular menys nominacions en global –49 per a A24, 132 per a Netflix– ja suma un triomf més que el portal (i dilluns podrien ser-ne dos).

Els èxits d’A24 l’assenyalen com l’estudi independent de referència del cinema nord-americà, que ocupa l’espai que Miramax va deixar vacant quan va ser absorbit per Disney. Però una cosa distingeix A24 de Miramax, més enllà de no estar dirigit per un depredador sexual com Harvey Weinstein, i és la capacitat per generar una identificació de marca: és un estudi de cinema amb fans. "Ningú és fan de Warner o Paramount, és difícil empatitzar amb un gran estudi, però A24 sí que té seguidors, sobretot en els cercles més cinèfils de Twitter –apunta el crític de l’ARA Gerard Casau–. No és la primera vegada que una productora té fans, ja passava amb la Hammer o Shaw Brothers. Però el fenomen d’A24 és semblant al de les grans discogràfiques indies, que aconsegueixen crear expectació entre els fans més enllà dels artistes en qüestió gràcies al segell de la companyia".

No és fàcil, tanmateix, resumir el segell d’un estudi que estrena títols tan diferents com Spring breakers (el seu primer hit, del 2013), Under the skin, Swiss army man (la primera pel·lícula dels Daniels, directors de Tot a la vegada a tot arreu), Hereditary, Lady Bird i Aftersun. Totes comparteixen, això sí, una preocupació per l’estètica, tant en les pel·lícules que produeix com en les adquisicions que fa per distribuir. "El risc que té preocupar-se tant per l’estètica és que es pot acabar creant un motlle –apunta Casau–. A mi em va passar veient a Canes God’s creature, que té un disseny molt fosc, que no sabia si estava veient un drama o una pel·lícula de terror, però sí que sabia que estava veient una pel·lícula d’A24".

Agressivitat i arrogància

No és l’única crítica que rep A24, que deu part del seu èxit a campanyes de màrqueting viral molt agressives que de vegades travessen línies vermelles, com la del drama religiós El mossèn (First reformed), que regalava dessuadores per a qui es gravés bevent un combinat de whisky i medicament per a la indigestió, com el mossèn protagonista del film.

La companyia tampoc és gaire estimada entre els distribuïdors espanyols, que en petit comitè critiquen els preus elevats de les seves pel·lícules, molt per damunt de les possibilitats comercials del mercat estatal. Aquesta circumstància ha fet que costés Déu i ajuda estrenar pel·lícules d’A24 aclamades per la crítica mundial com First cow i The souvenir. Un director de festival que prefereix no donar el seu nom assegura que negociar amb A24 és "molt complicat" i que la companyia sovint peca d’arrogància. El resultat és que, tot i tenir moltes de les pel·lícules més atractives de la temporada, algunes s’acaben veient poc.

Sigui com sigui, el fenomen A24 no s’atura: ja escalfen motors per als Oscars 2024 amb el drama romàntic Past lives –èxit de crítica a Sundance i la Berlinale– i tenen els fans del terror revolucionats gràcies a les crítiques de Talk to me i al desconcertant tràiler de Beau is afraid, el possible retorn de Joaquim Phoenix a la cursa dels Oscars. Ara per ara, en el cinema independent nord-americà A24 porta la veu cantant. I si guanyen l’Oscar a millor pel·lícula, encara més.