‘Destroyer’: orgànica, extrema, impressionant Nicole Kidman

Hi ha pel·lícules que no existirien sense el seu actor o actriu protagonista. O serien completament diferents. És més que evident que Destroyer no existiria sense la participació orgànica, extrema, impressionant de Nicole Kidman. Sempre s’ha arriscat, mai ha girat l'esquena a la creació total, a donar el 100% de la seva personalitat com a actriu. Fins i tot quan la cirurgia li va canviar el rostre i automàticament es va convertir en una altra actriu. Quin cas tan especial, el seu.

Aquí, en la pell d’una policia infiltrada que es retroba amb els mafiosos que van canviar-li la vida, Kidman es deixa anar en un festival de caracterització, energia desbordant i desequilibris emocionals al servei d’una trama criminal que batega tan fort que flirteja a estones amb l’enfarfegament. Amb una aproximació estètica i narrativa similar a la que Tony Scott va proposar amb el mític personatge de Domino, Kusama pitja a fons l’accelerador i aconsegueix un film de gran personalitat fílmica i més que notable envergadura emocional. Dues dones unides, remant juntes per donar forma a un artefacte viu i bategant. Del bon pols de Kusama i de la colossal implicació de Kidman en sorgeix un matrimoni explosiu, una mirada complexa a l’univers d’una dona empoderada i alhora fràgil, una dialèctica apassionant, inabastable i necessària.