Nova etapa a la Filmoteca: Esteve Riambau anuncia la retirada i la institució serà un equipament nacional

BarcelonaCanvis importants a la Filmoteca de Catalunya. Esteve Riambau, que va entrar-hi com a director el 2010, ha anunciat aquest divendres que el 30 de juny posarà fi a la seva etapa al capdavant de la institució. L'anunci de la seva marxa coincideix amb el que serà el seu gran llegat: la transformació de la Filmoteca en un equipament nacional amb autonomia de l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) i entitat jurídica pròpia, una vella reclamació de Riambau per a la qual dijous es va presentar a tràmit una llei al Parlament. "La nova llei de la Filmoteca no és un divorci de l’ICEC sinó una emancipació –ha explicat Riambau–. La Filmoteca s'ha fet gran, i quan un es fa gran marxa de casa i comença una nova vida".

Que la Filmoteca passi a ser un equipament nacional no implicarà grans novetats de cara al públic, però sí internament: el centre haurà d'incorporar dotze tècnics en àrees diverses i el pressupost creixerà 485.000 euros fins a situar-se en 8,3 milions, un 3,5% més que l'any en curs. "Desvincular-se de l'ICEC crea noves necessitats en àmbits com la gestió econòmica i els recursos humans, però l'activitat no ha de canviar gaire", ha dit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. "Ara mateix, la Filmoteca representa el 30% del personal de l'ICEC –apunta Riambau–. I això és massa per a una institució que, bàsicament, es dedica a les subvencions culturals".

Per a la consellera, tancar l'etapa de Riambau amb la nova llei de la Filmoteca representa una "culminació" i "posa la cirereta del pastís a una etapa històrica". Al gener es convocarà un concurs públic per trobar un nou responsable de la institució. Garriga calcula que el procés es resoldrà a l'abril o el maig, de manera que l'1 de juliol la Filmoteca hauria de tenir un nou director o directora. "Això no és un adeu –alerta Riambau–. Les llagrimetes i el funeral els guardem per al juny, encara em queden molts mesos de feina".

El cinema amateur, protagonista

La programació de la Filmoteca el 2024 estarà marcada pel centenari del cinema amateur a Catalunya, un ambiciós programa d'activitats que inclou una exposició de producció pròpia, la recuperació d'un centenar de títols del període comprès entre el 1924 i el 1939, la reedició del llibre El cinema amateura Catalunya, de Jordi Tomàs Freixa i Albert Beorlegui Tous, una retrospectiva del cineasta hongarès de found footage Péter Forgács, que treballa a partir de materials amateurs, l'homenatge als col·leccionistes Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras i la celebració d'un congrés sobre el cinema amateur català. També hi haurà cicles dedicats a clàssics com Hitchcock i Jean Renoir i a noms menys coneguts com el mestre suec Victor Sjöström, l'italià Ermanno Olmi, el suís Daniel Schmid, la documentalista japonesa Sumiko Haneda i les col·laboracions de Valeria Sarmiento amb Raúl Ruiz. També serà l'any dels centenaris de Marlon Brando, Lauren Bacall i Marcello Mastroianni, i els tres actors tindran un cicle conjunt.

Pel que fa als resultats del 2023, Riambau destaca la recuperació de públic: dels 77,1 espectadors per sessió del 2022 s'ha passat als 87,4 de mitjana del 2023 (xifra provisional). Aquest any la Filmoteca ha aplegat fins al 30 de novembre 99.514 espectadors en 1.138 sessions. El director confia que les xifres finals siguin encara millors, ja que la setmana passada van tenir una mitjana de 125 espectadors per sessió. "La recuperació és efectiva, exponencial i, fins i tot, amb perspectives d'acostar-nos aviat a les xifres prepandèmiques, que estaven entre els 100 i els 105 espectadors de mitjana per sessió", garanteix Riambau.