'La noche de Halloween', una continuació-homenatge que enllaça amb l'original de Carpenter

Ara fa quaranta anys, John Carpenter va estrenar Halloween, presentant en societat Michael Myers, un psicòpata que encarnava el Mal en estat pur, tan desapassionat com la màscara blanca amb què oculta el seu rostre. No hi ha raó al darrere de les seves accions, només una energia destructora amb la qual és impossible empatitzar, però que tampoc podem odiar. Per això, en la continuació-homenatge que han plantejat David Gordon Green i els coguionistes Danny McBride i Jeff Fradley, les antipaties es reserven per als xarlatans que pretenen desxifrar la personalitat d’aquest abisme amb potes. És una decisió coherent amb l’esperit d’un film que, amb el beneplàcit de Carpenter, enllaça directament amb l’obra original, esborrant les petjades de les seqüeles que van convertir Michael Myers en una franquícia mancada de misteri.

Parlem, doncs, de pura fan fiction elevada a la categoria de cànon, distingida per la mirada de Green, que canalitza l’ensenyança carpenteriana que el terror no prové de les clatellades que es veuen en pantalla, sinó de la posició amenaçant que la silueta de Myers ocupa en la profunditat del pla… tot i que ara es pot arribar a confondre amb la de Laurie Strode (formidable i amenaçant Jamie Lee Curtis), la víctima que se li va escapar, a qui el trauma no ha convertit en presa, sinó en caçadora, orgullosa matriarca de tot un llinatge de final girls.