Neil Jordan: “A mi m’encanta Hollywood, és a Hollywood a qui no li agrado jo”

Palma“Un mestre? No, no. Jo faig pel·lícules, i n’he fet moltes, perquè m’agrada. Si un és un mestre o no és una cosa que diran els altres, no un a si mateix”. Així ha arrencat aquest dilluns la trobada amb la premsa del cineasta irlandès Neil Jordan. El director irlandès ha protagonitzat després la gala inaugural de l’Atlàntida Mallorca Film Fest a Palma, en què ha rebut un dels tres premis Master of Cinema que atorga el festival de cinema a grans figures del setè art; els altres dos són per al director ucraïnès Sergei Loznitsa i l’actriu francesa Isabelle Huppert.

El festival ha aprofitat la visita del director de pel·lícules com Entrevista amb el vampir (1994), Michael Collins (1996) i Greta (2018) –protagonitzada per Huppert– per celebrar els 30 anys del film que el va fer mereixedor, l’any 1992, de l’Oscar al millor guió original: Joc de llàgrimes, una història emmarcada en el conflicte d’Irlanda del Nord i l'IRA, però que va ser una porta oberta a la reflexió sobre temes com la raça, la identitat de gènere, la sexualitat i la nacionalitat, entre d'altres. Aquest dilluns s'ha fet una projecció de la pel·lícula amb un col·loqui posterior.

“Si hagués fet aquesta pel·lícula avui en dia, seria molt diferent –diu Jordan–. En el seu moment ja es qüestionava coses que eren importants. Tracta les diferències de gènere, què vol dir ser home o dona, però també què vol dir ser de raça blanca o negra, ser irlandès o anglès... Joc de llàgrimes parla de qüestions referents a la naturalesa humana, reflexiona si les etiquetes que ens posem al coll realment ens defineixen o no”. L’irlandès recorda que el film va coincidir en un moment en què “s’obria la possibilitat d’aconseguir canvis físics a través de la intervenció mèdica”: “Era un món que em fascinava perquè el desconeixia per complet. Seria impossible rodar-la avui en dia”. Així i tot, reivindica que Joc de llàgrimes continuaria tenint sentit perquè “reflexiona sobre molts altres temes” més enllà de la identitat de gènere.

Jordan assegura que rebre guardons com aquest de l’Atlàntida fa "il·lusió", sobretot per haver conegut el festival: “M’interessa aquesta doble cara que té d’existir online [a Filmin] i de forma presencial, amb les projeccions”, explica. Segons ell, hi ha una “crisi” en el món del cinema: “No sé si a tothom li agrada Marvel, però bé, el tipus de pel·lícules que faig jo pràcticament només existeix online”. Considera que és una època “difícil” per als cineastes, ja que sovint sembla que només existeixen propostes per als grans pressupostos.

Reconeixement versus feina

Amb tot, i amb certa filosofia, Jordan comenta que és gairebé una ironia rebre premis per la seva trajectòria precisament quan més difícil és, per a ell, fer pel·lícules. “El cinema vol gent jove: directors joves, actors joves... Jo tinc 72 anys i estic en un punt que se’m celebra molt, però m’és molt difícil fer pel·lícules. Si escric un guió i el presento, el llegeixen i em diuen que volen treballar amb gent més jove”, es queixa, sense abandonar l’humor. “Em demano què deu estar fent Brian de Palma... Sé que també li costa tirar projectes endavant”, afegeix. 

Neil Jordan també recorda el seu pas per Hollywood amb algunes pel·lícules, de les quals la més coneguda i “important”, segons diu, és Entrevista amb el vampir. “A mi m’encanta Hollywood, és a Hollywood a qui no li agrado jo”, manifesta rient. Amb la seguretat que dona la trajectòria, l’irlandès diu: “A Hollywood li agrada la gent com jo, però no saben què fer amb nosaltres. Per fer Marvel trien directors joves que han fet alguna cosa petita. De sobte tens algú de 25 anys fent feina amb un pressupost de 200 milions de dòlars. Això està molt bé per a Marvel i els joves directors, que pugen com l’escuma, però no els fa cap favor a la resta de cineastes”, reflexiona.

Jordan ha anunciat que el seu pròxim film, Marlowe, s’estrenarà abans de Nadal. El detectiu privat Philip Marlowe, el clàssic literari de Raymond Chandler, n'és el protagonista. El llargmetratge ha estat rodat en gran part a Barcelona i els seus voltants, on s’ha recreat la ciutat de Los Angeles de 1938.