El multivers paròdic de Nicolas Cage

El personatge fictici de Nicolas Cage ja fa uns anys que s’ha imposat al real en l’esfera pública, sobretot des que les seves extravagàncies formen part de l’enciclopèdia de mems d’internet. Però Cage, lluny de la imatge d’estrella aspra i antipàtica, és conscient de les passions que desperta entre els fidels i, com al seu moment van fer John Malkovich o Jean-Claude Van Damme, s’ha aventurat a interpretar-se a si mateix en una autoficció que reivindica la seva trajectòria alhora que aprofundeix en les ferides que provoca el món de l’espectacle.

El insoportable peso de un talento descomunal ens presenta una versió en hores baixes de l’actor, que per tal de satisfer un deute de 600.000 dòlars accepta l’oferta d’un fan seu milionari que viu a Mallorca amb el rostre de Pedro Pascal, sense saber que tot plegat està relacionat amb el segrest de la filla del president de Catalunya. Sona delirant, i tant de bo la pel·lícula fos així d’estrambòtica, però la premissa concebuda per Tom Gormican es queda en gairebé res un cop Cage posa els peus a les illes. L’experiment, d’altra banda, ens deixa uns quants moments de rialles gràcies a la magnífica química entre Pascal i Cage, protagonistes d’un d’aquests bromances somniats pels incondicionals. Cage se'n surt de l’exercici de redempció, tot i que, com passa amb molts títols de la seva filmografia, potser podria haver triat millor la broma amb què riure.