'Mudar la piel', la història no explicada sobre el conflicte basc

En cap cas s'hi parla de Catalunya, però ara mateix no hi ha cap altra pel·lícula a la cartellera que il·lumini sobre la qüestió catalana com aquesta esplèndida opera prima de Cristóbal Fernández i Ana Schulz. Els directors parteixen de la història del pare d'ella, Juan Gutiérrez, mediador en el conflicte basc durant els anys 90, i l'amistat que va mantenir amb el Roberto, l'home del Cesid que l'espiava sense que ell ho sabés. Schulz s'interroga sobre aquesta figura que va introduir-se en la intimitat de casa seva i sobre l'estimació que malgrat tot encara li professa el seu pare.

A partir d'un relat personal, Mudar la piel desplega una revisió política sobre el paper de l'estat espanyol a l'hora d'impedir una solució negociada al País Basc. L'admirable coherència que manté Juan Gutiérrez entre els seus posicionaments públics i privats es trasllada en certa manera al mateix documental.

Sense compartir els afectes del pare, els directors també es plantegen quina ha de ser la seva posició respecte al Roberto. I així Mudar la piel, a mig camí entre el documental polític, el film familiar i el thriller d'espies, esdevé també una pel·lícula autoreflexiva que fa palès a través de les tribulacions del seu propi procés de creació com les clavegueres de l'Estat encara pretenen censurar qualsevol discurs alternatiu sobre el procés de pau al País Basc.