Per què Albert Serra ha rodat una pel·lícula sobre toros? "En la corrida es palpa la mort, el compromís, el culte"

GironaDesprés de l'aventura transoceànica de Pacifiction, Albert Serra enfoca la seva mirada al controvertit món de la tauromàquia. El cineasta banyolí fa un any que recorre les places de toros d'Espanya, com la Maestranza de Sevilla o Las Ventas de Madrid, filmant les actuacions dels toreros Andrés Roca Rey i Pablo Aguado, dues joves figures de les corrides, defensors ferris d'aquesta pràctica. D'aquí en sortirà el material de la seva nova pel·lícula, Tardes de soledad, que en principi es presentarà l'hivern del 2024.

Serà un documental poètic sobre els valors morals, els ideals estètics i la forma d'espiritualitat que s'amaguen darrere d'aquesta lluita a mort entre el brau i el torero. "Seguim aquests dos personatges per anar veient l'entrellat i la profunditat de la realitat del toreig des d'un punt de vista espiritual, estètic i antropològic, retratant els moments més transcendents, com quan es vesteixen i es transporten al seu món", explica Albert Serra. "No m'interessa la seva vida quotidiana ni els debats polítics, sinó el context decisiu de la corrida, que és on es tradueix, es palpa i vibra de manera visualment inequívoca la mort, el risc, el compromís i el culte", afegeix.

Serra diu que la seva opinió particular sobre la tauromàquia no condicionarà la pel·lícula, però, evidentment, en té una de formada: "El món és millor amb corrides de toros que sense, perquè convoquen aspectes negligits i que per molt que els negligeixis no desapareixeran, com el tema de la mort a través del sacrifici d’un animal", manifesta. "És una pulsió que està al món, mira la guerra d’Ucraïna, i em sembla que la funció de l'art no és blanquejar-la, sinó fer visible allò invisible", afegeix. I conclou: "Representar no vol dir legitimar".

Per al director, la tauromàquia és una activitat essencialment contradictòria i misteriosa, que convoca un estrany poder de seducció sagrat i irracional, a la vegada que inquieta i ofèn per la seva violència sagnant. Des del refinament estètic i el control de la racionalitat de l'ésser humà, fins a la brutalitat de l'enfrontament contra l'animal salvatge. És per aquesta ambivalència que al creador li interessa explorar-ne les costures: "El moviment i el vestuari són sensuals, femenins i lírics, i contrasten amb la brutalitat i la violència del que està passant en escena", argumenta. I conclou: "És un xoc molt fort entre un món idíl·lic de submissió de l'animal i l'element essencial de la matança".

Documental a l'estil de Serra

És la primera vegada que Albert Serra, acostumat a jugar amb les possibilitats infinites de la ficció, s'aproxima al gènere cinematogràfic del documental. Ara bé, Tardes de soledad no serà una retransmissió televisiva i distant de les corrides, ni tampoc un relat amb veu en off i experts explicant a càmera la seva opinió sobre la tauromàquia. Més aviat serà una espècie de retrat poètic, que, sense pretendre ficcionar ni inventar res, vol capturar el rerefons del toreig des d'una mirada artística. Per tant, tot i que es tracta d'un documental, hi tindrà igualment cabuda l'expressivitat i el gust per la plasticitat del director. "El món dels toreros escapa a qualsevol capacitat didàctica o descripció objectiva, ja que és molt inefable, un misteri absolut, i té un component poc realista i fantasiós; així que tinc la sospita que l'aproximació de la mirada de l'artista, indirecta i poètica, és la manera més fidel per retratar-lo", argumenta. 

El fet d'estrenar-se en el documental tampoc ha fet canviar l'essència del mètode de rodatge de Serra i l'equip d'Andergraun Films, basat en la improvisació i la llibertat creativa, sense ordres concretes ni apriorismes pactats. És veritat que, quan seguien Roca Rey i Aguado a les places de toros, el grau de manipulació de la posada en escena o la direcció d'actors era molt diferent del d'una ficció, però el punt de partida és el mateix: "Només pots tenir una mirada innocent si abandones qualsevol prejudici, sigui a favor o en contra, sobre el tema; si no, aniràs a buscar allò que vols que et donin", defensa Serra. I certifica: "La meva opinió no importa, perquè, com deia Godard, la pel·lícula està al servei d'allò que hi ha davant de la càmera, i no del que hi ha al darrere".

El paper de Salvador Boix

Salvador Boix és un aficionat taurí de Banyoles, apoderat del torero José Tomás, que va comparèixer al Parlament de Catalunya fa 13 anys per manifestar la seva veu contrària a la prohibició de la tauromàquia. Serra el coneixia del poble de fa temps i durant aquests mesos ha tingut un paper clau en el desenvolupament de la pel·lícula: "Per la seva vinculació i coneixement ens ha estat molt útil, tant des d'un punt de vista logístic i pràctic com per saber dirigir la mirada i centrar-nos en allò essencial", explica el cineasta. Boix ha ajudat l'equip d'Andergraun Films a fer el contacte amb Roca Rey, que ha mostrat bona predisposició a participar en la filmació: "Els toreros de la pel·lícula estan convençuts que el retrat serà just, estan acostumats a actuar davant dels espectadors, però nosaltres els seguim de més a prop i això és interessant", comenta.

Paral·lelament a Tardes de soledad, Serra també treballa en una nova pel·lícula de ficció que, si tot va segons el previst, es començarà a rodar l'any que ve. Encara és prematur i incert, sobretot després de la vaga d'actors de Hollywood, però el guió està escrit amb la intenció de comptar amb actors americans de renom.