Mor Just Jaeckin, el director que va popularitzar el 'softcore' amb 'Emmanuelle'

BarcelonaJust Jaeckin, el fotògraf reconvertit en cineasta eròtic que va dirigir Emmanuelle, ha mort als 82 anys a la Bretanya acompanyat per la seva dona Anne i la seva filla Julia, segons han confirmat fonts familiars. La seva carrera al cinema va ser curta però intensa –només hi va treballar entre el 1974 i el 1984– i marcada per l'èxit descomunal de la seva opera prima: prop de 9 milions de francesos van veure Emmanuelle, que es va mantenir tretze anys en cartell en un cinema dels Camps Elisis. Fora de França també va ser un gran èxit comercial i va popularitzar l'erotisme softcore en el cinema dels anys 70.

Emmanuelle va ser un projecte del productor Yves Rousset-Rouard, que va comprar els drets d'un best-seller eròtic d'Emmanuelle Arsan i va encarregar l'adaptació a un Jaeckin sense experiència en el cinema, però que va saber explotar la sensualitat i l'aire misteriós de Sylvia Kristel, la desconeguda actriu que Emmanuelle va convertir en estrella del cinema eròtic dels 70. La història era mínima, tan sols un seguiment de les aventures sexuals d'una dona jove a Tailàndia, però el seu erotisme burgès i decadent va capturar la imaginació del públic. Tant és així que la pel·lícula va generar prop de 80 seqüeles entre pel·lícules, telefilms i sèries derivades, en cap de les quals va participar Jaeckin. I fa uns mesos es va anunciar un remake de gran pressupost amb Léa Seydoux de protagonista.

Primer, a Perpinyà

A l'estat espanyol, tanmateix, Emmanuelle va topar amb la censura del règim i no es va estrenar fins al 1978, amb la qualificació S que acabava d'estrenar-se per obrir una escletxa en l'exhibició a les pel·lícules no estrictament pornogràfiques. Però molts ja l'havien pogut veure abans al Cinéma Castillet de Perpinyà, on la censura espanyola no arribava i els cinemes oferien la fruita prohibida pel franquisme. Quan finalment va arribar a les sales espanyoles, en plena efervescència eròtica gràcies al Destape, Emmanuelle va arrasar: la seva fitxa al ministeri de Cultura acredita que la van veure 3.680.502 espectadors. Una de les escenes més comentades va ser la de la ballarina tailandesa que fuma una cigarreta amb la vagina, escena que Jaeckin assegura que no va filmar: segon sembla el productor es passejava pels bordells de Bangkok a la recerca d'imatges d'impacte i va incloure algunes al film sense el permís del director.

L'èxit d'Emmanuelle va encasellar Jaeckin en el gènere eròtic, d'on no va aconseguir fugir mai. El 1975 va tornar a adaptar un best-seller eròtic, Història d'O, amb Corinne Cléry com a dona innocent iniciada en el sadomasoquisme. El 1981 va insistir en la fórmula adaptant L'amant de Lady Chatterley, de D. H. Lawrence, un altre cop amb Sylvia Kristel com a protagonista. La seva filmografia es tanca el 1984 amb Gwendoline, adaptació lliure dels còmics bondage de John Willie en què Jaeckin barreja sense manies l'erotisme marca de la casa i les aventures d'esperit pulp. Retirat del cinema, Jaeckin va dedicar-se a la pintura i l'escultura, i va dirigir amb la seva dona una galeria d'art a París.