Mor el cineasta Jaime de Armiñán, director de 'Mi querida señorita' i la sèrie 'Juncal'

BarcelonaL'escriptor i cineasta Jaime de Armiñán (Madrid, 1927), director de pel·lícules que han marcat una època, com Mi querida señorita i El nido i la sèrie de TVE Juncal, ha mort als 97 anys. Armiñán es considerava un explicador d'històries, en tots els formats, en especial de temes dels quals no es parlava en la seva època, cosa que el va convertir en un cineasta extemporani i singular.

Fill de periodista i actriu, Armiñán va créixer en una casa plena d'actors, poetes i toreros, i va tenir clar des de ben jove que el seu camí seria el de la cultura. Però no seria al teatre, sinó darrere les càmeres. Va començar a escriure contes infantils, també novel·les, i, sobretot, va escriure guions (havia comptabilitzat fins a 650 llibrets) per a Televisió Espanyola, on va foguejar-se com a realitzador de sèries com Las doce caras de Juan, Galería de maridos, Tiempo y hora i Fábulas. També a Con las manos en la masa, el programa pioner de cuina de la seva muller, Elena Santonja, amb qui formava un dels duets més influents de la televisió dels anys 70.

Adolfo Marsillach el va fitxar de guionista per al cinema amb El secreto de Mónica, de José María Forqué, el 1961, i després vindrien altres encàrrecs com La becerrada, Las gemelas, El juego de la verdad, Un tiro por la espalda, Tengo 17 años, Yo he visto la muerte, La muerte viaja demasiado… El 1969 debuta com a director amb Carola de día, Carola de noche, protagonitzada per Pepa Flores i Tony Isbert.

Mi querida señorita (1971), coescrita amb José Luis Borau, és el títol que marcaria un abans i un després: va ser nominada a l'Oscar a film en llengua estrangera, que aquell any va guanyar Luis Buñuel amb El discret encant de la burgesia, i va ser el primer film a tractar un dels seus temes constants, l'amor més heterodox. Si José Luis López Vázquez interpretava una senyora de províncies que descobreix que és un home a Mi querida señorita, de la qual els Javis estan preparant un remake, Armiñán va explorar les edats de l'amor amb Héctor Alterio i l'adolescent Ana Torrent a El nido (1980), que també va ser nominada a l'Oscar, i va convertir el seu amic Fernando Fernán-Gómez en oficial a Mi general (1987). A Paco Rabal li va donar el protagonista de la popular sèrie Juncal (1989), i el va convertir en vella glòria teatral a la sèrie Una gloria nacional (1993).

La seva filmografia inclou títols com El amor del capitán Brando, Al otro lado del túnel i El palomo cojo. La seva última pel·lícula, 14, Fabian road, amb Ángela Molina i de nou Ana Torrent, el va portar al Festival de Màlaga. Va rebre el Goya d'Honor el 2014.