El miracle tecnològic d’‘Avatar’ torna a tenyir de blau la cartellera

BarcelonaJames Cameron va sacsejar la indústria del cinema el 2009 amb Avatar, però no només per portar les imatges creades digitalment a un nou nivell de realisme.Això, de fet, ja ho havia fet el 1991 amb Terminator 2. Tampoc va ser per batre tots els rècords de taquilla existents –ha recaptat fins ara 2.583 milions d’euros–, una fita que ja havia aconseguit amb Titanic el 1997. Sí que va provocar un salt quàntic en la tecnologia 3D que va imbuir en el públic un desig voraç de veure imatges tridimensionals, almenys durant tres o quatre anys. Però la veritable revolució d’Avatar va ser demostrar que per fer esclatar la taquilla no calia tenir actors carismàtics ni una història que agradés especialment al públic. Avatar era, de fet, una pel·lícula gairebé sense marxandatge: no se’n van llicenciar joguines i ni tan sols va convertir en estrella el protagonista, Sam Worthington. Tampoc té una legió de fans, tret del reducte marginal d’entusiastes que apareixen en un episodi de la segona temporada de How to with John Wilson parlant entre ells en la llengua na’vi.

L’èxit d’Avatar va ser, essencialment, convertir l’experiència d’anar a veure una pel·lícula en un esdeveniment a l’estil de les primeres projeccions dels germans Lumière, quan la gran atracció no era el que feien els personatges de la pantalla sinó la mateixa càmera, és a dir, el miracle de la projecció. I això és el que, tretze anys després i sense l’efecte sorpresa, vol tornar a aconseguir a partir d’aquest divendres amb Avatar: el sentit de l’aigua, el retorn de James Cameron a la saga a la qual ha dedicat els últims vint-i-cinc anys i amb la qual vol tornar a arrasar les taquilles. La nova entrega torna a Pandora i reprèn la història de Jake Sully (Worthington), ja integrat plenament en el poble na’vi i amb una prole nombrosa. "Veig que has estat ocupat aquests anys", li diu el seu gran enemic, el coronel Quaritch (Stephen Lang), ressuscitat en un cos na’vi i a la caça de Sully. També tornen Zoe Saldaña, que canvia el maquillatge verd de Gamora (als Guardians de la Galàxia) pel blau digital de Neytiri, i una Sigourney Weaver que posa la veu i els moviments a la filla adolescent i somiadora dels Sully. Les novetats més destacades són la incorporació de Kate Winslet com a reina del poble na’vi aquàtic amb qui es refugia la família protagonista i el fill de Quaritch, un adolescent humà que ha crescut a Pandora amb els Sully i es considera un na’vi més.

Però el públic no tornarà en massa al cinema per seguir les peripècies d’uns personatges que ja ni recorda, com apuntava fa alguns dies el New York Times, sinó a veure els nous trucs de màgia de Cameron. En aquest sentit, cal dir que no hi ha innovacions tècniques radicals al nou Avatar, continuista en l’ús d’un 3D espectacular –però un pèl marejador en les escenes de gravetat zero– i unes imatges creades digitalment (CGI) d’una resolució més nítida i natural que en la primera entrega. I Cameron presumeix d’haver creat "el millor 3D aquàtic de la història" filmant la captura de moviment dels protagonistes en una piscina gegant on tècnics i actors havien de fer apnea –Winslet assegura haver aguantat la respiració més de set minuts per filmar una escena– perquè les bombolles dels equips de submarinisme embrutaven les imatges.

On veure millor 'Avatar'

La novetat tècnica més evident d’Avatar 2 és l’ús del sistema HFR (High Frame Rate), que projecta les imatges a 48 fotogrames per segon (fps) en lloc dels 24 fps tradicionals. No és un invent de Cameron, sinó que ja el va utilitzar Peter Jackson als seus Hobbits, amb resultats molt qüestionats. L’HFR resol els problemes de fluïdesa d’algunes escenes amb molt de moviment, però en d’altres la sensació és d’un hiperrealisme extrem que acosta la textura de la imatge a una telenovel·la turca. Tanmateix, així és com Cameron vol que el públic vegi la pel·lícula: en 3D, HFR i resolució 4K. Però no tots els cinemes estan equipats amb la tecnologia. Segons el mitjà especialitzat Sala Abierta, les millors sales per veure Avatar: el sentit de l'aigua com la va concebre Cameron són la sala Imax del Cinesa Diagonal Mar, que té projecció làser en 3D HDR a resolució 4K i so Dolby Atmos, i la sala Dolby del Cinesa La Maquinista, amb les mateixes prestacions i una pantalla panoràmica de vint metres de llarg. En la majoria de sales es projectarà en 3D a 24 fps i qui prefereixi el 2D també el trobarà. Potser la cosa més complicada serà la versió en català, present en 39 sales, però en sessions no gaire agraïdes.

En total, Avatar: el sentit de l'aigua es projecta aquesta setmana en 1.983 pantalles de 416 cines de l'Estat. És l’estrena més gran de la història de la filial espanyola de Disney, per damunt de les 1.412 pantalles d'Els Venjadors: Endgame. Costa d’imaginar que Avatar 2 no sigui un èxit aclaparador i, de fet, Cameron ja té rodada la tercera entrega d’Avatar, que s’estrenarà el 2024, i una part de la quarta, prevista per al 2026. També hi haurà una cinquena entrega que tancaria el 2028 la sèrie, tot i que Cameron ha insinuat que podria cedir-ne la direcció d'aquesta última, que segons el productor de la saga Jon Landau tindrà lloc, almenys parcialment, a la nostra Terra.