Els 25 millors films del 2017
L’any de la rebel·lió col·lectiva contra l’assetjament de les dones al cinema, directores com Carla Simón, Maren Ade i Lynne Ramsay firmen algunes de les millors pel·lícules del curs. El cinema clàssic de James Gray reclama el tron mentre bastions cinèfils com Scorsese, Kaurismäki i Sang-soo aguanten el tipus davant de l’èpica bel·licista de ‘Dunkerque’ o la tendresa animada de ‘La vida d’en Carbassó’
01
‘Z, LA CIUDAD PERDIDA’
JAMES GRAY
El 1905 el militar anglès Percy Fawcett va viatjar a Bolívia per cartografiar la jungla i traçar la frontera amb el Brasil, una missió que va derivar en obsessió quan va trobar vestigis d’una civilització perduda. Amb una tenacitat similar, James Gray ressuscita a Z, la ciudad perdida un altre món desaparegut: el Hollywood que produïa films d’aventures extraordinaris, adults i polítics. Trepitjant el terreny del cinema postcolonial, la pel·lícula mira de reüll Apocalypse now i Aguirre, la còlera de Déu, però se’n desmarca intel·ligentment per traçar el seu propi discurs sobre la relació d’Occident amb la idea de l’Altre. El resultat és un monument fílmic d’aroma clàssic que consolida Gray com el gran hereu modern de la generació americana dels 70 i, a més, confirma que Robert Pattinson està fet tot un secundari robaplans.
02
‘ESTIU 1993’
CARLA SIMÓN
El dolor, la família i la mort són els tres pilars en què es fonamenta la història de la Frida, una nena a qui se li acaba de morir la mare i se’n va a viure a casa dels oncles, la seva nova família. La debutant Carla Simón porta al cinema la seva pròpia història parant atenció als detalls que importen: l’adaptació a un entorn estrany, la descoberta de vincles nous, la gestió d’una pèrdua impossible de gestionar... Estiu 1993 mira el món des dels ulls de la Frida, una Laia Artigas tan extraordinària com el treball de direcció de Simón, sempre a la recerca de la veritat, sempre atenta a la poesia dels gestos i la natura. No guanyarà l’Oscar, però és la pel·lícula de l’any. O, més ben dit, el 2017 serà sempre l’any d’Estiu 1993.
03
‘TONI ERDMANN’
MAREN ADE
El pare és un bromista incorregible, un àcrata que es rebel·la contra la hipocresia social; la filla, una executiva addicta a la feina, un engranatge del capitalisme depredador. El retrobament entre els personatge podria haver pres el rumb d’una dramedy familiar i amable, però l’alemanya Maren Ade ho recondueix cap a la comèdia mordaç i imprevisible: Toni Erdmann és una odissea tragicòmica sobre la incomunicació plena de decisions formals i narratives tan inesperades com glorioses. Àcida, incorrecta i profundament humana, és la pel·lícula fresca i única que Almodóvar donaria un ronyó per fer, un miximpossible entre Michelangelo Antonioni i Blake Edwards.
04
‘SIERANEVADA’
CRISTI PUIU
Radiografia tragicòmica dels abismes entre generacions que captura els fantasmes d’una societat fracturada a través de la crònica d’una reunió familiar que treu a la llum conflictes mal enterrats. El nou cinema romanès en la seva versió més profunda i complexa.
05
‘MÚLTIPLE’
M. NIGHT SHYAMALAN
Com si fos un dels girs inesperats del seu cinema, la carrera de Shyamalan ha ressuscitat amb el thriller de terror de l’any, un tour de force liderat per un camaleònic James McAvoy com a assassí amb personalitat múltiple.
06
‘EN REALIDAD, NUNCA ESTUVISTE AQUÍ’
LYNNE RAMSAY
Si Melville va depurar el thriller fins al moll de l’os, Ramsay l’escanya i fractura a cop de martell. Un Joaquin Phoenix brutal s’erigeix en el Travis Bickle del segle XXI en aquesta fosquíssima història de violència i redempció.
07
‘EN LA PLAYA SOLA DE NOCHE’
HONG SANG-SOO
L’encanteri del rostre de Kim Min-hee és el centre de gravetat d’aquest díptic regat de melancolia i soju que reflecteix les llums i ombres de l’ affaire entre el director coreà i l’actriu. Un nou triomf de l’autor favorit de la cinefília actual.
08
‘LA VIDA D’EN CARBASSÓ’
CLAUDE BARRAS
Tot i una premissa que posa els pèls de punta als pares (un nen mata per accident la seva mare), aquesta joia animada és un magistral film infantil, tendre i lluminós. Tot un recordatori de la capacitat dels nens per superar el dolor.
09
‘LA IDEA DE UN LAGO’
MILAGROS MUMENTHALER
La Inés intenta reconstruir la memòria del seu pare, desaparegut el 1977 en plena dictadura argentina, a través d’un projecte fotogràfic personal. Els traumes històrics i personals conflueixen en aquesta obra profunda i subtil.
10
‘DUNKERQUE’
CHRISTOPHER NOLAN
La guerra, dirigida per Nolan, és una experiència sensorial aclaparadora. L’evacuació de l’exèrcit aliat de les platges de França, narrada en tres línies temporals, desprèn una poesia i una èpica que coronen la banda sonora de Hans Zimmer.
11
‘PERSONAL SHOPPER’
OLIVIER ASSAYAS
Amb Kristen Stewart com a mèdium a la recerca de l’esperit del germà, Assayas filma un híbrid poderós de thriller sobrenatural i retrat dels marges de l’ star system que juga amb la imatge de la protagonista i reinventa el cinema de fantasmes per a la generacióWhatsApp.
12
‘DEMASIADO CERCA (TESNOTA)’
KANTEMIR BALAGOV
El director, protegit de Sokurov, filma en carn viva l’angoixant periple d’una noia quan el seu germà i la seva promesa són segrestats. Una història de violència continguda i sacrificis que marca un nou rumb per al cinema rus.
13
‘CRUDO’
JULIA DUCOURNAU
El canibalisme és sexi. Almenys en aquest relat d’iniciació a l’edat adulta que parla dels nous apetits i la confusió d’una adolescent vegana quan prova la carn. El nou David Cronenberg és una directora francesa de 34 anys.
14
‘EL OTRO LADO DE LA ESPERANZA’
AKI KAURISMÄKI
Després de Le Havre, Kaurismäki segueix furgant la ferida oberta de la immigració amb aquest conte desesperat, un cant a la fraternitat esculpit en el clàssic humor lacònic del finès, que reivindica el poder de la comunitat més enllà de les institucions.
15
‘DOÑA CLARA (AQUARIUS)’
KLEBER MENDONÇA FILHO
Sonia Braga revesteix de força Doña Clara, una dona en la seixantena que resisteix l’embat d’uns depredadors immobiliaris que la volen fer fora de casa. Potent tant com a paràbola política que com a retrat de la dignitat humana.
16
‘DÉJAME SALIR’
JORDAN PEELE
La reflexió més potent de l’any sobre les tensions racials als Estats Units no va ser Moonlight sinó un thriller de terror que sembla una variació molt cruel i recargolada d’ Endevina qui ve a sopar dirigida per John Carpenter.
17
‘FELICES SUEÑOS’
MARCO BELLOCCHIO
L’últim gran mestre en actiu del cinema italià relata la vida d’un home traumatitzat per la mort prematura de la seva mare. Un retrat fragmentat en el temps, poblat d’espectres i amarat de poesia i llibertat narrativa.
18
‘LA REGIÓN SALVAJE’
AMAT ESCALANTE
Un monstre tentacular proporciona a les seves víctimes (amants?) uns orgasmes estratosfèrics. En el Mèxic d’Escalante, l’única escapatòria a la grisor de la vida és el sexe alienígena, una fantasia tan transgressora com desoladora.
19
‘A GHOST STORY’
DAVID LOWERY
Història de fantasmes que transcendeix el gènere per reflexionar sobre els grans temes del romanticisme gòtic: l’amor, la pèrdua i la mort. L’ambició formal, el preciosisme estètic i la forma magistral de jugar amb l’espai i el temps no entelen la seva potència emotiva.
20
‘SILENCIO’
MARTIN SCORSESE
Scorsese reprèn la senda espiritual de Kundun o L’última temptació de Crist per il·lustrar el viacrucis de dos missioners portuguesos al Japó del segle XVII. Una lliçó magistral i transcendent que renova la nostra fe en el cinema.
21
‘DETROIT’
KATHRYN BIGELOW
Els desordres de juliol del 1967 entre la policia de Detroit i la població negra són capturats per la càmera de Bigelow, que retrata el seu país com un estat policial i repressor. La història convertida en cinema polític, incòmode i contundent.
22
‘CORRESPONDENCIAS’
RITA AZEVEDO GOMES
A partir dels intercanvis epistolars dels poetes Jorge de Sena i Sophia de Mello la cineasta reflexiona sobre les convulsions d’un Portugal marcat per la dictadura de Salazar i els lligams entre la vida privada i la política. Un film falado, a més, que ret homenatge a la paraula.
23
‘SPIDER-MAN: HOMECOMING’
JON WATTS
Meravellós retorn als orígens. Spiderman ja no és un superheroi adolescent sinó un adolescent amb superpoders. Marvel recupera l’humor i la lleugeresa d’un personatge i els integra hàbilment en el teixit del seu univers.
24
‘THE DISASTER ARTIST’
JAMES FRANCO
El prolífic James Franco recrea el rodatge de la infame The room per capturar la seva imperfecta bellesa i celebrar els seus errors en tota la seva catastròfica glòria. Potser no té la poesia d’ Ed Wood, però és més divertida.
25
‘YOUR NAME’
MAKOTO SHINKAI
¿ Oblida’t de mi en versió anime? Tenim viatges temporals, comèdia de situació, romanticisme adolescent i una complexitat narrativa fora del normal. La pel·lícula japonesa més taquillera de la història és un poema d’amor quàntic d’una enlluernadora bellesa plàstica.
Han col·laborat en la confecció d’aquesta llista Eulàlia Iglesias, Joan Pons, Gerard Casau, Paula Arantzazu Ruiz, Xavi Sánchez Pons, Toni Vall, María Adell, Manu Yáñez i Xavi Serra
