Els 25 millors films del 2018
Malgrat els cants de sirena que proclamen la seva crisi, el cinema evidencia un any més la seva riquesa i diversitat a l’hora de lluir en les llengües i els gèneres més diversos, des de la faula italiana a la passió romàntica polonesa, des del drama gòtic anglosaxó al ‘thriller’ assagístic basc passant pel ‘neonoir’ nord-americà o l’èpica íntima mexicana. Han col·laborat en la confecció d’aquesta llista Xavi Serra, Toni Vall, Manu Yáñez, Paula Arantzazu Ruiz, Xavi Sánchez Pons, Maria Adell, Eulàlia Iglesias i Gerard Casau
01
‘EL HILO INVISIBLE’
PAUL THOMAS ANDERSON
Quan l’Alma, la (només en aparença) ingènua cambrera interpretada per Vicky Krieps, accepta casar-se amb l’ogresc Reynolds Woodcock, dissenyador de moda encarnat per un Daniel Day-Lewis de qui emana una terribilità crispada, tot sembla apuntar que els secrets d’aquest matrimoni acabaran en melodrama. Però el gènere es va assecant a través d’un humor negre sibil·lí, d’on sorgeix un desenllaç que no sabem si sorprèn més per pervers o per romàntic (o perquè no entén un terme sense l’altre). Ens el serveix Paul Thomas Anderson, fill superdotat del Nou Hollywood que ha madurat com a cineasta excavant en la zona d’ombra on el relat clàssic és electrificat per les transgressions de la modernitat. Potser per això El hilo invisible és la millor pel·lícula del 2018, però en realitat podria ser-ho de qualsevol any.
02
‘LAZZARO FELIZ’
ALICE ROHRWACHER
La directora d’ El país de les meravelles es confirma com una de les veus més estimulants del cinema europeu contemporani amb aquesta bellíssima faula que recull com cap altre film recent el llegat dels diferents imaginaris sorgits del Neorrealisme italià, des del naturalisme rural d’Ermanno Olmi, al protagonisme col·lectiu de Luchino Visconti passant pel colorisme popular de Federico Fellini i l’essència cristiana de Roberto Rossellini. En el centre d’una pel·lícula que bascula en el temps entre el camp i la ciutat, un personatge impossible, el Lazzaro del títol, un jove de bondat immaculada en un món on conviuen formes tradicionals i contemporànies d’explotació econòmica.
03
‘LO QUE ESCONDE SILVER LAKE’
DAVID ROBERT MITCHELL
Palplantada en la cruïlla entre les cartografies superreals de Jacques Rivette i el desenvolupament narratiu d’una aventura gràfica vintage, Lo que esconde Silver Lake és una odissea pop protagonitzada per un antiheroi tan voyeurístic com un personatge de Hitchcock o De Palma, a la recerca d’una Persèfone desapareguda en l’inframon de Los Angeles. Però, sobretot, és el retrat d’una generació estupefacta que troba el seu himne en els R.E.M. de What’s the frequency, Kenneth?, convençuda (potser amb raó) que la cultura de l’entreteniment amb què ha construït la seva identitat és un criptograma que amaga l’autèntic disseny amb què s’ha construït la nostra civilització.
04
‘THE FLORIDA PROJECT’
SEAN BAKER
Exemple perfecte d’un cinema independent que es mou de debò en els marges geogràfics, socials i ètics del somni nord-americà, The Florida Project observa una situació complicada des dels ulls d’una nena que disfruta malgrat tot de la bonança d’un estiu.
05
‘ROMA’
ALFONSO CUARÓN
El fenomen del 2018 és una producció de Netflix que arrasa als cinemes, un drama d’estètica majestuosa i to evocador que posa en primer pla les distàncies en la vida d’una minyona mixteca d’una família blanca al Mèxic dels anys 70.
06
‘COLD WAR’
PAWEL PAWLIKOWSKI
De bellesa clàssica i cor modern, Cold War segueix una parella que s’estima i se separa per tornar-se a retrobar entre diferents països i dècades en l’Europa de la Guerra Freda. Exemplar com s’expliquen les derives polítiques a través de l’evolució de les músiques populars.
07
‘CLÍMAX’
GASPAR NOÉ
Interessat sempre per fer del cinema una experiència que, a partir de la mirada, afecta físicament la resta de sentits, Gaspar Noé toca el seu cim particular amb aquesta rave esdevinguda malson químic, filmada amb virtuosisme asfixiant.
08
‘BURNING’
LEE CHANG-DONG
La pel·lícula més ben cuinada d’aquest 2018 trasllada un conte d’Haruki Murakami a la Corea actual, on un jove pagès aspirant a escriptor s’obsessiona amb la desaparició de la seva amiga-amant i el paper que hi juga la misteriosa figura d’un col·lega ric.
09
‘EN TRÁNSITO’
CHRISTIAN PETZOLD
Massa desapercebuda ha passat la nova pel·lícula del director de Barbara i Phoenix, un drama que fa ressonar relats d’exiliats i clandestins de la història i del cinema del passat en un escenari ben reconeixible en qualsevol port de l’Europa del present.
10
‘MANDY’
PANOS COSMATOS
De cor metalhead i múscul violentament poètic, aquesta és la història d’una venjança al·lucinada i al·lucinant, que treballa l’excés expressionista com una manera de fusionar-se amb el dolor sense mesura d’un Nicolas Cage immaculadament forassenyat.
11
‘WESTERN’
VALESKA GRISEBACH
Malgrat el títol, aquí no trobem saloons ni duels amb pistoles, però sí un territori verge, Bulgària, envaït per uns pioners, obrers de la construcció alemanys, que es miren amb recel els nadius, fins que entre ells sorgeix una comprensió que va més enllà de l’idioma.
12
‘ZAMA’
LUCRECIA MARTEL
Antonio Di Benedetto posa els fonaments literaris d’aquesta producció argentina que ofereix una visió antièpica del colonialisme espanyol a partir de la figura d’un corregidor sempre a l’espera de l’arribada de la carta del rei que ha de canviar la seva situació d’estancament.
13
‘HEREDITARY’
ARI ASTER
Poques pel·lícules tenen un compromís amb el terror tan ferri com el debut d’Ari Aster: cada decisió de posada en escena té com a objectiu filtrar el calfred en la mirada de l’espectador, testimoni impotent d’un ritual que enverina la institució familiar.
14
‘EL REVERENDO’
PAUL SCHRADER
L’aflicció espiritual que batega en tots els personatges creats per Paul Schrader, guionista de Taxi driver i director d’ American gigolo, es fa carn explícita en aquest capellà disposat a prendre mesures desesperades per salvar el món de la destrucció mediambiental.
15
‘CARAS Y LUGARES’
AGNÈS VARDA I JR
Mig segle separa Agnès Varda del fotògraf JR. Aquesta diferència d’edat entre directors alimenta l’entesa entre diferents mirades d’aquest documental humanista, que retrata la empremta que una persona pot deixar en l’espai que habita.
16
‘ENTRE DOS AGUAS’
ISAKI LACUESTA
El mestratge cinematogràfic de Lacuesta es demostra en la immensa sensibilitat amb què trama la continuació de les històries de l’Isra i el Cheíto, a qui vam conèixer fa 12 anys a La leyenda del tiempo, en un context que no els ofereix gaires oportunitats de futur.
17
‘ISLA DE PERROS’
WES ANDERSON
Cada cop més lluny del paisatge estatunidenc i amb una convicció refermada en el seu lacònic sentit de la comoditat, la segona i esplendorosa incursió en l’animació de Wes Anderson imagina una revolta canina en un Japó futur però fortament arrelat en la tradició.
18
‘JEANNETTE’
BRUNO DUMONT
Transferint la descoberta de la intensitat del heavy metal a la infància epifànica de Joana d’Arc, Jeannette es revela (o rebel·la) a cop de headbanging com un musical de primitivisme heterodox i misteri transcendent.
19
‘TRES ANUNCIOS’
MARTIN MCDONAGH
A les profunditats d’Estats Units, Frances McDormand reclama justícia per la seva filla assassinada. De la seva boca emana la retòrica punyent del britànic Martin McDonagh, que reparteix violència oral i física en un racó del món tensat pel racisme.
20
‘LA BALADA DE BUSTER SCRUGGS’
JOEL I ETHAN COEN
L’antologia d’històries de l’Oest dels germans Coen evita l’èpica i el romanticisme crepuscular propis del gènere per actualitzar la idea premoderna de la inexorabilitat de la mort, en una varietat de tons que va de la cançó de forca al conte mortuori.
21
‘VENGADORES: INFINITY WAR’
ANTHONY I JOE RUSSO
Anomenar-la pel·lícula seria fer curt: ens trobem davant de la culminació d’un titànic pla mestre industrial que ha redefinit com llegim el cinema d’entreteniment contemporani a través de l’encreuament serial dels relats superheroics.
22
‘BARBARA’
MATHIEU AMALRIC
No, això no és un biopic de l’autora de L’aigle noir, sinó el somni d’un fan hipersensible que vol veure com una actriu que estima, Jeanne Balibar, es transforma en la chanteuse adorada per obra i gràcia d’un muntatge que barreja documental i ficció en vers lliure.
23
‘MUDAR LA PIEL’
ANA SCHULZ I CRISTÓBAL FERNÁNDEZ
La millor pel·lícula d’espies de l’any es construeix a partir del cas real de Juan Gutiérrez, negociador entre l’estat espanyol i ETA, i l’amic que el vigilava per encàrrec del Cesid. Un film sobre com la política humanista queda bandejada pels relats oficials.
24
‘LOS ARCHIVOS DEL PENTÁGONO’
STEVEN SPIELBERG
La nova entrega en el cicle que Spielberg du a terme sobre institucions i democràcia s’atura en el periodisme de vella escola per celebrar un cop més les petites gestes heroiques i els llargs processos col·laboratius, aquest cop amb un apunt feminista.
25
‘SPIDERMAN: UN NOU UNIVERS’
BOB PERSICHETTI, PETER RAMSEY I RODNEY ROTHMAN
La millor pel·lícula de l’Home Aranya? Com a mínim, la més sorprenent i juganera, que fa xocar les diverses variants del personatge dins els universos Marvel. I, pel camí, l’animació assoleix una llibertat de traç i una expressivitat difícils de trobar en els blockbuster.