'Millennium: lo que no te mata te hace más fuerte', una Lisbeth Salander més heroïna d'acció que 'hacker' obscura

Stieg Larsson va crear amb Lisbeth Salander l'heroïna perfecta per al segle XXI, una jove hacker d'aspecte poc convencional que posava el seu immens talent al servei, entre altres coses, de combatre els homes que no estimen les dones. La protagonista no s'adscrivia a cap ideologia, però la trilogia Millennium era un bon exemple de literatura popular infiltrada d'un clar posicionament d'esquerres i antifeixista, la tradició política que encarnava el periodista Mikael Blomkvist com a alter ego de l'autor.

Aquesta qualitat s'ha perdut en l'adaptació de la quarta entrega de Millennium malgrat que al pròleg Salander encara exerceixi de venjadora de dones maltractades. Amb Larsson ja desaparegut, aquí el personatge funciona com una heroïna més de cinema d'acció, amb la consciència contracultural reduïda a mera estètica. Clara Foy tampoc desprèn aquell carismàtic aire gairebé posthumà de la Salander encarnada per Rooney Mara a l'adaptació del primer llibre que va dirigir David Fincher, però fa prou el pes, cosa que no es pot dir del massa tou Sverrir Gudnason com a Blomkvist, aquí un secundari sense gaire paper. L'uruguaià Fede Álvarez compleix com a director d'un film que vol jugar en la lliga de les sagues d'acció i intriga internacional, perquè, amb aquest thriller vistós i entretingut però mancat d'ànima, Millennium esdevé una franquícia efectiva sense més.