'El mejor verano de mi vida', xarlatanisme estiuenc
El mejor verano de mi vida, un remake de la cinta italiana Sole e catinelle, malda perquè ens caigui en gràcia el seu protagonista, Curro, quinta essència del venedor de fum simpàtic. Tot i estar a la ruïna, Curro es veu obligat a complir la promesa que li va fer al seu fill i endur-se'l de vacances mentre intenta col·locar robots de cuina a tort i a dret, passant pantalles –un poble envellit, un resort dedicat a les teràpies naturals, i la Marbella dels VIP– a base de xarlatanisme i d'una falta de sofisticació revulsiva en aquests entorns, que carrega en el còmic Leo Harlem una tasca que el supera: ser l'única força humorística proactiva d'un film on la resta de l'elenc es limita a reaccionar a les seves bajanades.
I mentre ell es dedica a desemmascarar fatxendes i a fer bromes elementals sobre l'alta gastronomia, la seva dona (Toni Acosta, l'única que dona una certa humanitat al seu personatge) lidera les protestes per evitar el tancament de la fàbrica on treballa. S'ho podria haver estalviat, perquè finalment és Curro qui salva els treballadors amb una ocurrència in extremis. Pel que sembla, l'estirabot és més útil que la lluita sindical, però la pel·lícula està tan ocupada planxant qualsevol arruga personal en la posada en escena, que ni tan sols s'adona del potencial políticament incorrecte d'una decisió dramatúrgica pèssimament calibrada.
