‘Matar a Jesús’, el revers fosc de ‘Narcos’

L'ombra allargada de La vendedora de rosas, de Víctor Gaviria, afecta qualsevol film de vocació realista fet a Colòmbia. Matar a Jesús, opera prima de Laura Mora, comparteix amb aquesta pel·lícula l'on –els barris desafavorits de Medellín, arrasats per la violència i les drogues– i el quan –les festes nadalenques, en què els focs artificials converteixen la ciutat en un polvorí a punt d’esclatar–, però no el com. El film de Gaviria era un relat coral, amb una història mínima, en què el retrat dels nens del carrer, entre la crítica social i l’alè poètic, feia pensar en Los olvidados de Buñuel.

A Matar a Jesús, el ruïnós paisatge urbà i humà està, per contra, supeditat a la història d'una venjança: una universitària inicia una relació amb el jove sicari que va matar el seu pare amb l’objectiu de fer justícia pel seu compte. Mora, directora de la sèrie Pablo Escobar, el patrón del mal, elabora un thriller realista d'arrels autobiogràfiques, ja que el seu pare també va ser assassinat, amb un innegable valor testimonial que no aconsegueix, però, superar la seva falta d'idees en l'aspecte visual. Resulta exasperant l'absència de lirisme en una història que ho està demanant a crits, com també és problemàtica la mirada sovint distant de la directora davant l’autèntica tragèdia col·lectiva: la violència física com a conseqüència directa de la violència econòmica.