Si no fos perquè en els crèdits inicials de Matangi / Maya / M.I.A. llegim que aquesta és una pel·lícula de Steve Loveridge, podríem creure que l'ha dirigit la seva protagonista. I, en certa manera, així és: la base del documental són els centenars d'hores de material gravat per ella mateixa des de l'adolescència fins a l'eclosió com a provocadora estrella del pop global. Aquests enregistraments audiovisuals no són fruit (només) de la vanitat, sinó del fet que la primera vocació de M.I.A. va ser dirigir documentals, i bona part de les imatges aquí recollides havien de formar part de pel·lícules sobre el seu entorn i les seves arrels a la població tàmil de Sri Lanka.
Tot i que no falten detalls de la creació de hits com Paper planes, la narrativa central del film és el pols que la protagonista manté entre l'èxit i el desig de visibilitzar els abusos del govern al seu país d'origen, un compromís minat per diversos mitjans estatunidencs. El retrat queda lluny de ser desfavorable, però M.I.A. ha expressat la incomoditat que li causa la manera com Loveridge ha organitzat la informació. Això potser és degut al fet que, per primer cop, l'artista ha contemplat des d'una certa distància les contradiccions inherents a algú que vol que ens preocupem pels altres, però que li ha agafat gust a ser el centre de totes les mirades, ensenyant, si cal, el dit del mig a tot un país en horari de màxima audiència.