'Mary Shelley', heroïna feminista d'un drama romàntic juvenil
El cinema també s'apunta a celebrar el 200 aniversari de la publicació de Frankenstein amb aquest biopic de la seva autora que firma la cineasta saudita Haifaa al-Mansour. La pel·lícula arrenca amb la jove Mary escrivint a la tomba de la seva mare. Més enllà de l'escenari típicament gòtic que representa el cementiri, el film anticipa així la influència de Mary Wollstonecraft (pionera del feminisme que va morir poc després de donar a llum la futura escriptora) tant en la seva filla com en la perspectiva que han adoptat Al-Mansour i la guionista Emma Jensen a l'hora d'abordar-ne la figura.
Amb Elle Fanning com a protagonista, Mary Shelley encaixa en la majoria de característiques pròpies del drama romàntic juvenil de factura acurada i clàssica. La jove protagonista s'enamora apassionadament de Percy Shelley, un poeta casat amb qui comparteix aficions i esperit inconformista, però la seva relació ha de superar tot d'obstacles. És en aquest marc que la pel·lícula proposa una lectura menys habitual sobre l'autora, el seu matrimoni amb Shelley i el procés de creació d'una de les obres fonamentals de la cultura contemporània.
De mica en mica Mary s'adona de fins a quin punt Shelley i el seu amic Lord Byron viuen instal·lats en certs privilegis que se'ls neguen a les dones. Així es desmitifiquen alguns imaginaris idealitzats del Romanticisme. Frankenstein no neix fruit d'una vetllada màgica a Ginebra on coincideixen una sèrie de genis literaris sinó a causa del desencís i la solitud que sent Mary en aquesta i altres situacions. El tret diferencial d'aquesta Mary Shelley és també el seu punt feble. Perquè el segon llarg d'Al-Mansour després de La bicicleta verda malda per mantenir l'equilibri entre el dibuix d'una jove heroïna feminista que esdevé una escriptora crucial i certes inèrcies (ai, aquest Shelley que sembla que s'hagi escapat d'una portada de la Super Pop) dels drames d'amor adolescents.
