Los exámenes

Metge desencantat amb el present de Romania, el Romeo té posades totes les seves esperances en el futur de la filla, una estudiant modèlica amb una beca gairebé garantida per marxar a la universitat nord enllà, a la Gran Bretanya. Però just abans de la selectivitat, la noia és víctima d'una agressió. Ara potser no passa la prova i l'avenir imaginat pel Romeo corre el risc d'esgarriar-se. De què serà capaç aquest pare perquè la noia disposi de la vida que ell ha somiat per a ella?

A 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies, Cristian Mungiu s'endinsava en el clima de podridura de la Romania de Ceausescu. Nou anys després plasma a Los exámenes la desil·lusió que es viu al mateix país tres dècades després. El director orquestra tota una sèrie de subtrames al voltant de la paradoxa moral que afronta el Romeo: recórrer a la corrupció perquè la filla visqui en un país honrat on no calgui fer trampes. Com en el film que li va valdre la Palma d'Or del Festival de Canes, a Los exámenes els esdeveniments s'emboliquen a un ritme panteixant i el desfici s'estén a mesura que avança la trama. Però malgrat la potència del guió i el pols amb el qual està rodat, aquest cop se li noten més els engranatges. Malgrat tot, el film ofereix un diagnòstic clar sobre la situació de Romania respecte a la seva història recent. Alhora que desplega una reflexió sobre com s'articula la responsabilitat paterna: en l'exemple a través dels propis actes? ¿O en el sacrifici de l'honradesa per un objectiu suposadament superior?