El títol original del segon llarg de Justine Triet és el nom de la protagonista a seques, Victoria. Resulta lògic, atès que aquesta comèdia es construeix al voltant d'un potent personatge femení que recull moltes de les característiques, inquietuds i confusions de la dona contemporània. Separada, amb dues filles i una bona carrera com a advocada penalista, Victoria assumeix més responsabilitats i reptes del que pot assimilar, per la qual cosa la seva vida sempre està a punt de desbordar-se. La coneixem en un moment en què decideix defensar el seu millor amic d'una acusació de la seva esposa, alhora que el seu ex pretén fer carrera literària explicant els detalls de la seva vida amorosa, i un antic client se li instal·la a casa com a ajudant. Mentrestant, ella intenta mantenir una vida sexual al més animada possible.
Los casos de Victoria hibrida elements de la screwball comedy, la comèdia judicial i el cinema indie nord-americà en un film tan divertit, intel·ligent, caòtic i sexi com la seva protagonista, encarnada per una radiant Virginie Efira. La directora sap introduir des de detalls còmics infal·libles, com les respectives aparicions d'un ximpanzé i un dàlmata com a secundaris de luxe, fins a paròdies de certes tendències literàries actuals. Triet, que va firmar amb La batalla de Solférino un dels debuts més estimulants del cinema francès recent, ens serveix ara una pel·lícula més sofisticada i adreçada a un gran públic que actualitza certes rutines de la comèdia romàntica i professional però, sobretot en la part final, també cau en alguns llocs comuns.