L''Alcarràs' de Carla Simón omple Lleida de vida, cinema i pagesia
La preestrena a la capital del Segrià reuneix centenars de persones en un entorn decorat per a l’ocasió
LleidaUna catifa verda, quatre tractors i 380 palots plens de fruita. “Sembla que estiguem collint al bancal”, assegura una espectadora al veure el photocall de la preestrena de la pel·lícula Alcarràs a Lleida. Un muntatge “bestial”, segons alguns dels curiosos que van a la projecció del film de Carla Simón, flamant guanyadora de l'Ós d'Or a la Berlinale.
Tot i que encara queden hores perquè s'iniciï l’acte, davant la Llotja de la capital del Segrià ja s’hi apleguen centenars de persones. Amics, famílies i veïns que esperen amb emoció veure aquesta pel·lícula que senten com seva. “Mai havia vist aquesta plaça tan plena”, assegura una de les assistents. Entre aquest públic expectant hi ha actors secundaris i extres que van participar en els rodatges i que, mesos més tard, podran veure la seva aportació al film. “Vam viure com el poble s’omplia durant tres dies amb un ambient molt festiu. Ara ho revivim en aquesta preestrena”, explica la Maria Farrera, de Bellvís.
El Jesús Vidal també recorda com va participar en el primer càsting i assegura que, al ser pagès, es veu “molt implicat en la pel·lícula”. “És la meva vida, però també la dels meus pares i la dels nets. El lligam és molt fort”. L’Ester Cònsul hi coincideix: “Em sembla que fins i tot m’emocionaré al veure-la”.
La gran ovació
A poc a poc, i mentre els actors no professionals es veuen envoltats de premsa al photocall, el públic va ocupant la sala Ricard Vinyes de la Llotja, característica per les seves parets plenes d’arbres i un sostre amb formes de fulles. “No pot anar més bé”, assegura la directora de la pel·lícula, Carla Simón, que a l'entrar a la sala és rebuda amb una gran ovació.
Dins la sala, s’apaguen els llums i comença l’esperada Alcarràs, amb moments d’aplaudiments, rialles i emoció per part del públic. A fora, membres de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida i de Bo de Shalom preparen plats de quilòmetre zero amb els productes frescos que formaven part de l'attrezzo del photocall. Una degustació que, a la sortida de la pel·lícula, els espectadors gaudiran. I així és, mentre comenten, amb emoció, cada escena d’Alcarràs. No hi ha cap altre tema de conversa entre la gent que s'aplega a la sortida de la Llotja.
La pel·lícula, que segons la majoria d’espectadors mostra la realitat rural de les terres de Ponent, no ha deixat ningú indiferent. “És una representació total de la vida de la pagesia”, expressa una espectadora. “Si has viscut l’horta, et toca la fibra perquè et fa recordar moments de la infantesa”, explica la Ruth Baldó. L’espectadora també apunta que s’ha emocionat al sentir accent lleidatà, “cosa molt poc habitual” al cinema i la televisió. I de fet, no és l’única. La Pepa Mur assegura que “sentir que a la pel·lícula parlen com tu fa que t'hi sentis molt identificada”.
Els actors no professionals també han sorprès el públic. “No podem deixar de pensar que, tot i ser actors amateurs, són capaços de transmetre tots aquests valors”, assegura el Pep Torres. Una altra espectadora ho té clar: “Si els actors ho fan tan bé és perquè la passió del camp no s’ensenya en dos dies. Això només ho pot transmetre la gent que ho viu”.