"De l'1 al 10, a la meva carrera li poso un 10"

SitgesEl torturat pianista de Shine, el marquès de Sade de Quills, l’empresari teatral de Shakespeare in love, el professor de dicció de Jordi VI d’Anglaterra a El discurs del rei... L'actor australià Geoffrey Rush (Toowoomba, 1951) va aconseguir la nominació a l’Oscar per aquests papers –i fins i tot l’estatueta, per Shine–, però el Gran Premi d’Honor que el Festival de Sitges li entrega aquest dijous se l’ha guanyat sobretot pel seu paper de capità Hector Barbossa a Pirates del Carib, que va interpretar en les cinc entregues de la saga. “Els actors de Pirates del Carib som com una família –ha explicat Rush a Sitges–. Ens vam conèixer el 2002 i vam seguir fent pel·lícules fins al 2017. Vam viatjar per tot el món, alguns van tenir fills, d’altres van morir... Ens sentíem com en una gran producció de la Warner dels anys 30, amb les grans estrelles de la casa i uns diàlegs magnífics”.

L’altra excusa que ha portat Rush a Sitges és presentar The rule of Jenny Pen, una mena de thriller de terror geriàtric que enfronta en una residència per a gent gran un antic jutge amb seqüeles d’un ictus i un altre dels usuaris del centre, el psicòpata interpretat per John Lithgow, que terroritza la resta d’ancians a les nits. El duel interpretatiu entre Rush i Lithgow és el principal atractiu d’aquesta fosca i malaltissa pel·lícula dirigida per James Ashcroft. “Ja havia treballat amb el John abans –diu Rush–. És un actor que de vegades s’apodera de la càmera, però jo li vaig dir: «Aquí no ho faràs»”. I afegeix, amb un petit somriure: “Fa més de vint anys que ens coneixem”.

Rush també ha reflexionat en veu alta sobre la seva trajectòria com a actor, amb una primera part centrada en el teatre i, a partir de l’Oscar per Shine, als 44 anys, principalment en el cinema. “En una escala de l'1 al 10, a la meva carrera li poso un 10 –afirma–. He tingut una trajectòria molt gratificant. Vaig començar el 1971, als vint anys, pensant que al cinema australià no es podia fer carrera, i per això vaig fer tant de teatre al principi. Però ja m’agraden aquests salts”. En els seus inicis en una companyia de teatre, recorda l’actor, interpretava molts personatges d’edat avançada. “Era perquè tenia traça per al maquillatge. Ara també interpreto aquests personatges, però necessito menys maquillatge”, remarca murri. “Quan estava en la quarantena pensava que podia interpretar personatges de qualsevol edat. Ara necessitaria que em rejovenissin amb CGI, com a Robert De Niro a L’irlandès”, diu.