Mor Kenneth Anger, pioner del cinema 'queer' i cronista del Hollywood més salvatge

BarcelonaEl cineasta i escriptor Kenneth Anger ha mort als 95 anys, segons ha confirmat la galeria Sprueth Magers amb un comunicat a les xarxes socials. Anger va ser un dels directors experimentals més importants dels Estats Units, pioner del cinema queer i figura destacada de la contracultura nord-americana. Polèmic per naturalesa, va escandalitzar amb les seves pel·lícules, amb els seus llibres de safareig sobre Hollywood i amb la seva devoció pel satanisme, que impregnava algunes obres seves i el va portar a tatuar-se "Lucifer" al pit.

Nascut a Santa Monica, a Califòrnia, el 1927, Anger assegurava que la seva primera feina al cinema va ser com a actor infantil a El somni d'una nit d'estiu (Max Reinhardt i William Dieterle, 1935). Però l'obra que el va llançar com a cineasta va ser Fireworks, un curt homoeròtic del 1947 que es considera el primer film narratiu de temàtica obertament gai rodat als Estats Units i que es va distribuir de forma semiclandestina durant molts anys. Anger assegurava haver rodat el curt amb només 17 anys durant un cap de setmana que els seus pares eren fora de casa.

Fireworks va atreure l'atenció de Jean Cocteau i Anger es va instal·lar uns anys a França, on es va submergir en la vibrant escena francesa de cinema d'avantguarda, que va inspirar els curts Eaux d’artifice i Rabbit’s moon. El 1953 torna als Estats Units i produeix el seu emblemàtic curt Inauguration of the pleasure dome, molt imbuït de la filosofia mística Thelema, creada pel mag i ocultista Aleister Crowley. El culte de Thelema inspira altres obres d'Anger, com Lucifer rising (1972), protagonitzat per Marianne Faithful, i Invocation of my demon brother (1969), amb el fundador de l'església de Satan, Anton LaVey, i música de sa satànica majestat del rock, Mick Jagger.

Un dels treballs més influents d'Anger és el seu curt Scorpio rising, del 1963, que segueix un grup de motoristes homosexuals sàdics i nazis. Cineastes com Martin Scorsese, Gaspar Noé i Nicolas Winding Refn s'han declarat fans de Scorpio rising i han citat la influència d'Anger en el seu cinema. De fet, l'escorpí que porta brodat Ryan Gosling a la seva jaqueta a Drive és un homenatge directe de Winding Refn a Scorpio rising. I sense Anger no es podria entendre el cinema d'autors com Bruce Weber, Paul Morrisey, John Waters i Bruce LaBruce.

Però l'obra més coneguda d'Anger no és cap pel·lícula sinó el llibre Hollywood Babylon, un recull de les xafarderies més escandaloses sobre les estrelles del Hollywood clàssic que l'autor va escriure a finals dels anys 50, però que no es va poder publicar fins al 1965 als Estats Units. Anger el va escriure empès per la falta de diners i no es va preocupar de corroborar les històries que recollia, que anaven des del costum d'Errol Flynn de tocar el piano amb el penis a les festes fins a la nimfomania de l'actriu Clara Bow, de qui deia que una nit se n'havia anat al llit amb un equip de rugbi sencer. Hollywood Babylon, que va tenir una seqüela als 80, és una de les inspiracions de Babylon, la recent pel·lícula de Damien Chazelle sobre els excessos del Hollywood clàssic, on Margot Robbie encarna una actriu inspirada en Clara Bow.