Justine Triet, tercera dona que guanya la Palma d'Or a Canes
El festival premia l'esplèndida 'Anatomie d'une chute', una de les millors pel·lícules a competició
Canes (França)Una guanyadora de consens i alhora encertada. La Palma d'Or de Canes ha sigut per a Anatomie d'une chute, de Justine Triet, una magnífica dissecció dels secrets d'un matrimoni des dels modes del cinema judicial amb una Sandra Hüller en estat de gràcia. Triet, molt apreciada a França, és la tercera directora que guanya el premi gros de Canes. Es va donar a conèixer amb la recomanable La bataille de Solférino (2013), havia estrenat al nostre país la comèdia Els casos de Victoria (2016) i ja havia competit a Canes el 2019 amb el thriller psicològic Sibyl. Triet, que va ambientar La bataille de Sólferino en el dia de la segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2012, ha aprofitat el discurs d'agraïment per denunciar la repressió de les protestes contra la reforma de les pensions engegada per Emmanuel Macron, així com l'amenaça que pateix l'excepció cultural francesa amb aquestes polítiques neoliberals.
El gran premi del jurat reconeix The zone of interest, de Jonathan Glazer, un cineasta amb una filmografia curta però estimulant amb títols com Birth (2004) i Under the skin (2013), que amb aquesta adaptació lliure de la novel·la del recentment desaparegut Martin Amis s'ha endinsat en l'exploració estètica del llenguatge cinematogràfic com cap altre títol de tota la competició. En una programació dominada pels cineastes veterans, el jurat presidit pel suec Ruben Östlund, guanyador de la Palma l'any passat per Triangle de tristesa, s'ha decantat per destacar amb els premis principals dos cineastes potents, però encara poc coneguts, que així veuen rellançades les seves carreres.
El vietnamita establert a França Tran Anh Hung ha aconseguit el premi al millor director per La passion de Dodin Bouffant, cinema culinari càlid, tardorenc i un pèl acadèmic que brilla sobretot en l'inici, amb una llarga seqüència de preparació d'un dinar esplèndid en què s'exalta el temps morós i precís que necessita la bona cuina. Un dels noms habituals del boom del cinema asiàtic del tombant de segle, Tran havia guanyat la Càmera d'Or a Canes el 1993 pel seu primer film, L'olor de la papaia verda.
Premi del jurat per a Aki Kaurismäki
Li queda petit el premi del jurat, la medalla de bronze oficiosa del palmarès, a la grandiosa Les feuilles mortes d'Aki Kaurismäki, que ha agraït el guardó a través dels dos intèrprets protagonistes del film, Alma Pöysti i Jussi Vatanen, que han clamat: "Twist & shout".
El japonès Yuji Sakamoto s'ha endut el premi al millor guió per Monster, d'Hirokazu Koreeda, per abordar des de perspectives múltiples i complementàries una trama d'adolescents turmentats i adults pertorbadors en una estructura que, tanmateix, acaba convertint un film, en principi incòmode, misteriós i ambigu, en un relat transparent i convencional.
Una sorpresa, el premi d'interpretació femenina. Totes les quinieles apostaven per l'alemanya Sandra Hüller, però el guardó ha recaigut en Merve Dizdar, la protagonista d'About dry grasses, una altra obra magna de Nuri Bilge Ceylan. L'actriu dona vida amb gran convicció al millor personatge femení aparegut fins ara en la filmografia del director turc, guanyador de la Palma d'Or per Winter sleep (2014), una exmilitant política de gran fermesa moral de qui s'enamoren els dos personatges masculins d'aquest conte d'hivern situat a l'Anatòlia profunda.
No per previsible, menys merescut el premi d'interpretació masculina a Koji Yakusho, el treballador dels banys públics de Tòquio a Perfect days, de Wim Wenders, que encarna una joia de viure arrelada en l'amor a les petites coses, la feina ben feta i el plaer de resseguir les mateixes rutines, i amarada també per una certa melancolia. El guardó reconeix un dels intèrprets més icònics i respectats del cinema japonès contemporani.
El palmarès oficial s'ha completat amb la Palma d'Or al millor curtmetratge a 27, de Flóra Anna Buda, i amb la Càmera d'Or a la millor opera prima, seleccionada entre les 23 primeres pel·lícules repartides entre totes les seccions, que ha anat a parar a Inside the yellow cocoon shell, de Thien An Pham, vista a la Quinzena de Realitzadors, una odissea espiritual pel Vietnam de gran potència estètica que compta amb coproducció catalana.