"Ets el Jordi Pujol, no et pots deixar trepitjar per una colla de morts de gana!"

Barcelona"Ets el Jordi Pujol, no et pots deixar trepitjar per una colla de morts de gana!", li diu Marta Ferrusola al seu marit, agafant-lo per les espatlles, davant la mirada dels seus fills Jordi, Josep i Oriol. La família acaba de saber que El Mundo publicarà que tenen diners no declarats a Andorra. "Ets el líder més important d’aquest país, la gent no se’n pot oblidar", el consola la dona.

"Cut!", crida una veu que ve del fons d’un plató de Mediapro. El rodatge de la primera pel·lícula sobre el cas Pujol ha superat l’equador i acabarà la setmana que ve. Josep Maria Pou ja se sent "posseït per l’esperit de Pujol" i fa aquells tics tan característics sense ni adonar-se'n. "No hem anat a imitar els personatges; si no, per alçada, no m'haurien agafat a mi com a actor o m'haurien tallat les cames –bromeja–. És un producte de ficció que recrea uns fets reals que el públic reconeixerà perquè els ha viscut i en té memòria personal", diu l’actor. I aquests fets són la vivència, des de dins de la família, d’aquells dies de juliol del 2014 quan el president Pujol va espatllar definitivament la seva biografia. La pel·lícula, amb guió de Toni Soler i direcció de Manuel Huerga, es titularà Parenostre i s’estrenarà als cinemes l’any que ve, quan farà 10 anys de la confessió de Jordi Pujol.

'The Crown' a la catalana

"Què passa en una família quan els cau el món a sobre? Quan passen del tot al res? És la caiguda dels déus, la destrucció d’un tinglado, d’una manera de funcionar, d’una família", explica Manuel Huerga al set de rodatge. Després del telefilm 14 d’abril, Macià contra Companys (2011), que tenia format de fals documental i narrava uns fets històrics, el que Toni Soler i Manel Huerga volien fer amb Parenostre era més un The Crown a la catalana; és a dir, explicar uns fets històrics molt recents, basant-se en informació contrastable i publicada, però posant la càmera a dins de la família, de manera que en comptes d’un biopic sigui una ficció inspirada en fets reals. "És un relat shakespearià, una història universal, la d’algú que és el pare de la pàtria i cau als inferns", diu Francesc Escribano, productor executiu de Parenostre (un títol que fa referència a la religiositat de Pujol, al fet que era considerat el pare de la pàtria i pot ser també una picada d’ullet al llenguatge en clau amb què la "mare superiora" traspassava "missals" d’un compte a un altre).

La major part de la pel·lícula és el gabinet de crisi familiar que té lloc al domicili particular dels Pujol, quan surten tots els draps bruts i comencen els retrets. També hi ha alguns flashbacks, i localitzacions a Gósol o Berga. A més dels tres germans Pujol (interpretats per Pere Arquillué, Xavi Ricart i Eduardo Lloveras), al film hi apareix Artur Mas (David Selvas), Victoria Álvarez (Sílvia Abril), Maria Pujol (Lurdes Barba), Francesc Cabana (Enric Arquimbau), el mossèn Ballarín (Lluís Soler) i el rei Joan Carles (Alberto San Juan). "Hi haurà qui pensarà que la pel·lícula és condescendent i hi haurà qui s’enfadarà", pronostica Huerga, el director de Salvador (Puig Antich) (2007). El guió de Toni Soler vol mostrar llums i ombres. "Pujol intenta agafar-se on pot i també és veritat que fa un sacrifici personal quan declara la deixa i assumeix que el càstig recaigui només sobre ell", apunta Josep Maria Pou.

–Potser sí que vam fer algo malament –admet Pujol.

– El que està fet, està fet. Ara hem de fer pinya –continua Ferrussola.

Una producció virtual única

Els actors estan actuant davant d’una enorme tela verda, però, en canvi, a la pantalla del director ja hi apareix el decorat de fons. No és un croma qualsevol. Segons Mediapro, és la primera pel·lícula a Europa que s’ha fet íntegrament amb producció virtual, una tecnologia que havien utilitzat sobretot en anuncis i en fragments de pel·lícules, però mai fins ara en tot un film. Això vol dir que absolutament tots els decorats, totes les localitzacions, han estat creats virtualment per diversos artistes digitals, dirigits per Mariona Omedes, i se superposen a l’actuació dels actors davant d'una pantalla led o del croma. Però no són un decorat estàtic, sinó en moviment: "Es reprodueixen en temps real les imatges d'un entorn virtual de 360 graus i se sincronitza amb el que passa a temps real al plató", explica Isaac Bergada, director de producció virtual de Mediapro. El resultat, per a l'espectador, hauria de ser impossible de detectar si és realitat o virtual.

D’aquesta manera, els productors Last Minute, Lastor Media i Minoria Absoluta han pogut comprimir la durada del rodatge i, sobretot, eliminar en un 80% la petjada ecològica, ja que tot passa dins el mateix plató del 22@ en quatre setmanes. Les despeses es desconeix fins a quin punt es retallaran, perquè s’incrementa el cost de la preproducció pel disseny virtual de tots els decorats. Ara bé, un cop creats, el director pot planificar l’storyboard més fàcilment i pot decidir canviar qualsevol decorat amb pocs clics. S’ha acabat de rodar de matinada per captar la sortida del sol.