'Yucatán', un joc de murris

Començar una comèdia d’estafadors remarcant que l’acció transcorre l’any 2008 és com destapar la 'punchline' abans d’explicar l’acudit. Siguin quins siguin els detalls de la història, sabem que la narració acabarà petant en la crisi econòmica (tot i això, la pel·lícula no confia gaire en la memòria del públic i considera convenient incloure un rètol explicant què va passar ara fa una dècada). En qualsevol cas, el determinisme del relat serveix en safata la lliçó: els autèntics depredadors són els falcons dels mercats financers, i no els artesans esgarrapadors de fortunes que protagonitzen aquest film, per molt barrocs (i a la llarga fatigosos) que siguin els seus enganys. En aquest mar de malparits, titelles poc carismàtics d’una funció que no té problemes per expulsar-los de mala manera quan ja no li fan servei, l’honrat forner que encarna Joan Pera es converteix en una presència tonificant que ancora la resta de conflictes i revela l’amor de Daniel Monzón i el coguionista Jorge Guerricaechevarría per la noble tradició dels grans secundaris.