'JFK: caso revisado': de debò que la CIA va assassinar John F. Kennedy?
Oliver Stone torna al magnicidi de Kansas en un intens documental trenta anys després de la pel·lícula 'JFK'
'JFK: Caso revisado'
(3 estrelles)
Direcció i guió: Oliver Stone, a partir del llibre de James DiEugenio. 118 minuts. Estats Units (2021). Estrena als cinemes el 20 de maig
Malgrat els premis i la taquilla de JFK: cas obert (1991), Oliver Stone va haver de fer front abans i després de l’estrena de la pel·lícula a nombroses crítiques, provinents dels sectors més conservadors dels Estats Units. Acusaven el cineasta d’especular sobre la vinculació de la CIA en l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy i de prendre's llibertats a l’hora de fabular sobre uns fets que van sacsejar el panorama polític nord-americà i internacional.
El documental JFK: caso revisado sembla voler respondre a aquells que aleshores van oposar-se a la primera pel·lícula. Òbviament, aquest segon film encara defèn les mateixes posicions que l’anterior, però Stone es parapeta sota les formes del documental per legitimar la tesi preferida pels amants de les conspiracions: que tot va ser una operació de la CIA. Com a justificació del magnicidi, Stone explica que Kennedy volia començar a supervisar l’agència, que en aquell moment no rendia comptes a ningú. L’anomenada pax americana amb què Kennedy es va presentar al món com a 35è president dels Estats Units tampoc no agradava gaire als poders fàctics del país, sosté el director.
Caso revisado no estalvia ni documentació ni veus externes amb l'objectiu de donar solidesa a aquestes idees. La gradual desclassificació dels arxius sobre el cas, en part conseqüència de la controvèrsia del primer film, ha permès als investigadors aplegar proves sobre les negligències de la comissió Warren, dirigida per Allen Dulles, un personatge sinistre que sens dubte mereix un biopic. Per descomptat, Caso revisado dedica bona part del metratge a posar en dubte la teoria de la bala màgica i a parlar de la vida oculta de Lee Harvey Oswald, però si bé el seu ànim és exhaustiu, la sensació de déjà-vu no desapareix, com si tot això, d’una manera o d’una altra, no fos nou.