Jean-Luc Godard en cinc obres mestres
De la icònica 'Al final de l'escapada' als assajos fílmics de les 'Histoire(s) du cinéma'
BarcelonaEntre curts, llargs, ficcions, documentals i treballs televisius, Jean-Luc Godard, que ha mort aquest dimarts, va fer prop d'un centenar d'obres. Aquestes són cinc de les més imprescindibles:
(1960). Amb Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg.
Deia Godard que al seu debut només volia “agafar una història convencional i rodar-la d'una manera totalment diferent de com s'havia fet fins aleshores”. La història és la d'un home (Jean-Paul Belmondo) que roba un cotxe, mata un policia i es reuneix amb una jove nord-americana (Jean Seberg) a París. El film va impactar la crítica i el públic de l'època per les seves ruptures formals i la manera de subvertir els arquetips del film noir i la sèrie B.
(1963). Amb Brigitte Bardot i Michel Piccoli.
Brigitte Bardot protagonitza amb Michel Piccoli aquesta adaptació de la novel·la d'Alberto Moravia sobre la implosió d'un matrimoni que veu el seu afecte i el seu amor arrasats per un gest gairebé banal, el del marit deixant que la dona faci un petit trajecte en cotxe amb un productor. La pel·lícula funciona també com a mirall de la descomposició del matrimoni de Godard amb Anna Karina.
(1965). Amb Jean-Paul Belmondo i Anna Karina.
Jean-Paul Belmondo un altre cop fugint, però aquest cop en companyia d'Anna Karina i en colors vibrants i excessius. Ell és un home burgès i avorrit i ella la mainadera que ha contractat la seva esposa. Amour fou, rebel·lió i melancolia són les tres notes dominants d'una obra que fuig dels gèneres i les convencions, on l'argument és un pretext i l'únic objectiu és capturar la vida i la veritat a 24 fotogrames per segon.
(1988-1998). Documental.
La producció assagística de Godard és essencial per explicar el cineasta, potser més i tot que les seves obres de ficció. I no hi ha assaig fílmic més important en la filmografia de Godard que la personalíssima aproximació a la història del cinema que va fer del 1988 al 1998, una obra en vídeo que reflexiona en veu alta sobre el cinema a partir d'un collage de materials: fragments de pel·lícules, cites, textos narrats pel mateix Godard o altres intèrprets.
(1962). Amb Anna Karina i Sady Rebbot.
L'escena més emocionant (i una de les més homenatjades juntament amb el ball de Banda a part) de la filmografia de Godard podria ser la d'Anna Karina a Viure la seva vida plorant mentre veu al cinema una escena de Joana d'Arc de Dreyer. La pel·lícula capgira les convencions del drama femení i explica els patiments d'una aspirant a actriu (una Karina magnètica en tots els fotogrames) que acaba dedicant-se a la prostitució. Susan Sontag va dir que era “la pel·lícula perfecta”.