Estrena online (Netflix)
High flying bird, la nova pel·lícula de Steven Soderbergh produïda per Netflix, versa, aparentment, sobre el bàsquet, els partits i l'èpica de la competició. Però aquests temes estan en un sostingut i expressiu fora de camp. Aquest és un film en què es parla, i molt, d'esport, però, sobretot, d’allò que l'envolta: els contractes milionaris amb les televisions, els interessos econòmics dels directius dels clubs, els honoraris dels jugadors i dels seus agents, etc. De què va, doncs, High flying bird? Bàsicament, de diners. I de la voracitat suïcida d'un sistema disposat a autodestruir-se per augmentar el seu marge de beneficis. Un enfocament crític que no és nou en un cineasta capaç de convertir un film sobre ballarins d’estriptis –la reivindicable Magic Mike– en un comentari sobre la situació de la classe obrera als EUA.
Aquest és un film intensament parlat que, fins i tot, emula el dispositiu utilitzat a Sexe, mentides i cintes de vídeo a l'hora d'inserir entrevistes d’autèntics aspirants a la glòria de la NBA. Aquesta és, potser, l'elecció més discutible d'una pel·lícula que a través de l'ús d'ulls de peix i d'enquadraments mòbils amb Tarell Alvin McCraneyMoonlightHigh flying birdBarry JenkinsAndré Hollanda intuïció que Soderbergh en realitat està parlant de la indústria del cinema i de les oportunitats que plataformes com Netflix estan brindant als creadors