'Oppenheimer' triomfa en uns Oscars sense premi català
J.A. Bayona i 'Robot dreams' es queden sense estatueta en la gran nit de Christopher Nolan
BarcelonaEls Oscars han somrigut finalment a Christopher Nolan. El director britànic ha estat el gran triomfador de la nit i s'ha endut el premi al millor director i el de millor pel·lícula per Oppenheimer, el biopic del pare de la bomba atòmica, que ha sumat en total set estatuetes que inclouen també les de millor actor (Cillian Murphy), actor secundari (Robert Downey Jr.), muntatge, fotografia i banda sonora. Un èxit rotund que culmina la carrera del director que amb més tenacitat ha reivindicat l'autoria en el context del cinema espectacle del Hollywood modern.
El triomf d'Oppenheimer als Oscars es va començar a forjar fa quinze anys, quan la segona i aclamada entrega de la trilogia de Batman de Christopher Nolan, El cavaller fosc (2008), no va aconseguir la nominació a millor pel·lícula –en benefici del drama sobre l'Holocaust The reader–. La baixa audiència de la gala va fer que l'Acadèmia en prengués nota: per recuperar la connexió amb el públic calia nominar pel·lícules com El cavaller fosc, tremendament populars i amb prestigi crític. I per això l'any següent van reformular les regles dels Oscars per ampliar el nombre de nominats en la categoria de millor pel·lícula. Dit i fet: el següent treball de Nolan, Origen (2010), va ser nominat a millor pel·lícula.
Amb les nominacions i el triomf d'Oppenheimer, els Oscars tenen el que buscaven: premiar un gran èxit de taquilla i transmetre la il·lusió que l'Acadèmia està en sintonia amb els gustos del públic. No en va, feia més de dues dècades, des del triomf d'El senyor dels anells: el retorn del rei (2004), que l'Oscar a la millor pel·lícula no era per a un film amb una taquilla de prop de 1.000 milions (el de Nolan ja en suma més de 900). Els Oscars a Oppenheimer, doncs, no són només un reconeixement a la qualitat de la pel·lícula, sinó també un gest per recuperar la importància social i cultural d'uns premis que fa temps que miren al futur amb preocupació.
Emma Stone, segon Oscar a la millor actriu
La victòria contundent d'Oppenheimer, tanmateix, ha deixat espai perquè brillessin altres títols com Pobres criaturas, la faula de Yorgos Lanthimos sobre l'emancipació d'una dona amb el cervell d'un bebè, que s'ha endut quatre Oscars: millor maquillatge i perruqueria (imposant-se als catalans David Martí, Montse Ribé i Ana López-Puigcerver, nominats per La societat de la neu), direcció d'art, vestuari i millor actriu, que ha recollit una Emma Stone emocionada i pletòrica: és el segon Oscar que guanya aquesta actriu de 35 anys, l'ànima i el cor que fa bategar Pobres criaturas. L'anterior va ser per La La Land (2016).
Entre la resta de premis interpretatius destaca, 31 anys després de la primera nominació per Chaplin, la victòria de Robert Downey Jr. Amb l'Oscar com a millor secundari per Oppenheimer, un bon treball però segurament no el seu millor paper, l'actor completa un d'aquells arcs de redempció que tant agraden als Estats Units: de jove promesa amb un gran talent a joguina trencada de Hollywood (drogues, detencions), després a superestrella global gràcies a Marvel i, finalment, actor de prestigi amb el segell dels Oscars. Sense perdre mai el sentit de l'humor, ha dedicat el premi, entre altres noms, al seu advocat "durant quaranta anys": "La meitat dels quals, els ha passat intentant que em cobrís l'assegurança i pagant-me la fiança". I va ser emotiu l'únic premi de Los que se quedan, l'Oscar a la millor actriu secundària d'una Da’Vine Joy Randolph que, emocionada, va agrair a la seva professora d'interpretació que s'hagués fixat "en l'única noia negra de la classe".
Premis per a Miyazaki, Triet i Godzilla
Tot i el triomf esperat d'Oppenheimer, ha estat una nit plena de sorpreses. Hayao Miyazaki (absent a la gala) ha guanyat amb El noi i la garsa el seu segon Oscar a millor pel·lícula animada –el primer va ser per El viatge de Chihiro (2001)–; s'ha imposat tant a la producció catalana Robot dreams com a la favorita Spiderman: creuant el multivers. També han estat inesperats el premi a millor guió adaptat per a American fiction, la comèdia satírica sobre la cultura woke i l'apropiació cultural basada en un llibre de Percival Everett, i l'Oscar a millor guió original d'Anatomía de una caída, el drama judicial de Justine Triet que, tot i guanyar la Palma d'Or a Canes, els acadèmics francesos no van escollir com el seu representant a l'Oscar, potser com a càstig per les crítiques al govern de Macron que va fer Triet quan va rebre la Palma d'Or.
Els pronòstics també s'han esfumat amb l'Oscar als millors efectes especials per la pel·lícula que té, amb diferència, un pressupost més baix de les nominades, la japonesa Godzilla minus one, l'última i espectacular entrega de la franquícia cinematogràfica més antiga encara en actiu. El premi a Godzilla minus one i els d'Anatomía de una caída i El noi i la garsa confirmen també la influència creixent que tenen els membres internacionals de l'Acadèmia: els Oscars han deixat de ser un territori pràcticament vedat per al cinema no anglosaxó.
Glazer posa fi al somni de Bayona
No hi ha hagut sorpreses, en canvi, pel que fa a l'Oscar al millor film internacional. La zona de interés de Jonathan Glazer es va imposar a La societat de la neu de J.A. Bayona i el director britànic ha fet un dels pocs al·legats polítics de la nit, rebutjant que “el judaisme i l'Holocaust siguin segrestats per una ocupació que ha destruït tantes vides innocents”, i ha traçat una línia directa entre “la deshumanització” d'Auschwitz i la de les víctimes “de l'atac del 7 d'octubre a Israel i dels atacs actuals a Gaza”. L'altre moment polític de la gala ha estat el del premi al documental sobre la invasió russa a Ucraïna, 20 dies a Mariúpol. “És el primer Oscar en la història d'Ucraïna i n'estic molt agraït –va dir el director Mstislav Txernov–, però segurament soc el primer director a dir que tant de bo no hagués fet aquesta pel·lícula. Tant de bo pogués canviar aquests premis perquè Rússia no hagués atacat el meu país, que no hagués matat 10.000 compatriotes”.
Tot i no haver guanyat cap Oscar amb La societat de la neu, Bayona ha explicat a ACN que marxaven "contents i satisfets". "Sabíem que era complicat, però ha sigut molt bonic", ha dit, i ha afegit que la doble candidatura el situa en una posició "molt dolça per escollir la següent pel·lícula". Igualment satisfet estava l'equip de Robot dreams. "La nominació ens obre a molt més públic", ha assegurat Pablo Berger, content que la pel·lícula s'estreni als Estats Units a finals de maig. I la productora Sandra Tàpia ha descartat parlar de "derrota" i ha dit que si algú havia de guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació és "el mestre Miyazaki", director d'El noi i la garsa.
El xou de Ryan Gosling
Barbie ha estat una de les derrotades de la nit i només s'ha emportat l'Oscar que tenia a la butxaca: el de millor cançó original per What was I made for de Billie Eilish, que als 22 anys ja suma el segon Oscar després del que va rebre el 2022 per No time to die, de la pel·lícula homònima de la sèrie James Bond. Ryan Gosling no ha guanyat el premi com a millor actor secundari ni el de millor cançó per I'm just Ken, però la seva interpretació del tema a la gala ha estat un dels grans moments de la nit. Arrencant la cançó des del pati de butaques, l'actuació ha tingut el sentit de l'espectacle, la confiança fatxenda i el punt xaró (el solo de guitarra de Slash!) que s'espera d'una gala dels Oscars. No és estrany que quan Emma Stone ha pujat a recollir l'Oscar, la primera cosa que hagi exclamat hagi estat: “Se m'ha trencat el vestit. I estic segura que ha estat durant I'm just Ken”.
La gala més àgil
“Aquesta és una nit plena talent i potencial, però també ho era Madame Web...”, va ironitzar Jimmy Kimmel al principi del seu monòleg. En la seva quarta gala, el presentador no s'ha arriscat: elogis a Greta Gerwig i Margot Robbie, acudits sobre la llarga durada de Los asesinos de la luna, el gos d'Anatomía de una caída (“No havia vist un actor francès menjar i vomitar així des de Gérard Depardieu”) o la vaga dels actors (“Ja no us ha de preocupar que us substitueixin per una intel·ligència artificial, només per actors més joves”).
Kimmel només ha tensat la corda quan ha bromejat amb Robert Downey Jr sobre el seus antics problemes amb les drogues i quan s'ha referit a la doble nominació, cinc dècades després, dels dos actors de Taxi Driver, Jodie Foster i Robert DeNiro: “El 1976, Jodie Foster era prou jove per ser la filla de Robert DeNiro, i ara és vint anys massa gran per ser la seva nòvia”. Armat d'un humor gairebé sempre amable (“Wes Anderson no ha pogut venir perquè és a casa construint un diorama de polaroids”, ha dit quan el director no ha recollit l'Oscar al millor curt), Kimmel ha marcat un ritme àgil a una de les gales més curtes dels últims anys (3 hores i 23 minuts) i fins i tot ha tingut temps (i reflexos) per llegir en directe la crítica ferotge que li acabava de dedicar “un antic president dels Estats Units, endevineu quin?”
Llista completa de guanyadors als Oscars 2024:
[Els títols de les pel·lícules són els de l'estrena als cinemes catalans; les pel·lícules doblades o subtitulades en català disponibles a les plataformes apareixen amb el títol en català.]
Millor pel·lícula
- Oppenheimer
Millor direcció
- Christopher Nolan per Oppenheimer
Millor actriu
- Emma Stone per Pobres criaturas
Millor actor
- Cillian Murphy per Oppenheimer
Millor actriu secundària
- Da’Vine Joy Randolph per Los que se quedan
Millor actor secundari
- Robert Downey Jr. per Oppenheimer
Millor pel·lícula internacional
- La zona de interés, de Jonathan Glazer (Regne Unit)
Millor llargmetratge d'animació
- El noi i la garsa, de Hayao Miyazaki
Millor documental
- 20 dies a Mariúpol, de Mstislav Txernov
Millor guió original
- Anatomía de una caída (Justine Triet i Arthur Harari)
Millor guió adaptat
- American fiction (Cord Jefferson, a partir de la novel·la Erasure, de Percival Everett)
Millor fotografia
- Hoyte van Hoytema per Oppenheimer
Millor muntatge
- Oppenheimer (Jennifer Lame)
Millor música original
- Ludwig Göransson per Oppenheimer
Millor cançó
- What was I made for?, de Barbie. Música de Billie Eilish i Finneas O’Connell
Millor so
- La zona de interés (Johnnie Burn i Tarn Willers)
Millor direcció artística
- Pobres criaturas (Shona Heath, James Price i Szusza Mihale)
Millor vestuari
- Pobres criaturas (Holly Waddington)
Millor maquillatge i perruqueria
- Pobres criaturas (Nadia Stacey, Mark Couler i Josh Weston)
Millors efectes visuals
- Godzilla: minus one (Kiyoko Shibuya i Takashi Yamazaki)
Millor curt d'animació
- War is over! Inspired by the music of John & Yoko, de Dave Mullins
Millor curt de ficció
- The wonderful story of Henry Sugar, de Wes Anderson
Millor curt documental
- The last repair shop, de Kris Bowers, Ben Proudfoot